Cercar en aquest blog

divendres, 11 de març de 2016

Entrevista a Ernest Rusinés

Bon dia a tothom!

Us copio l'enllaç d'una entrevista que han fet a Ernest Rusinés, cap d'Assessorament Lingüístic de la CCMA, al Periòdic d'Andorra.

http://www.elperiodic.ad/entrevista/49911/en-aquest-pais-tothom-du-a-dins-un-entrenador-de-futbol-i-un-linguista

És molt interessant, i algunes de les reflexions que fa em semblen encertades i força pertinents.

Ben aviat tornaré amb més llengua. Ja tinc les idees a punt dels pròxims temes sobre els quals escriuré ;-)

Salut!

dimarts, 8 de setembre de 2015

Twitter d'en Joan Solà

Hola a tothom! 

Després d'una parada per vacances (tot i que a penes n'he fet) tornem a la feina i engeguem un cop més l'activitat del blog.

Per començar, us vull parlar d'una iniciativa que es va engegar ara fa uns mesos: el twitter d'en Joan Solà. Els seus companys de la UB el van posar en marxa el passat 23 d'abril, Diada de Sant Jordi, per seguir retent-li homenatge i que almenys una petita part de la seva ingent obra no quedi en l'oblit. 

La Neus Nogué, una de les seves deixebles, al seu blog, com no podia ser d'altra manera, va resumint aquestes piulades. Aquí teniu l'enllaç a una d'aquestes entrades. Al final de tot veureu que hi ha l'índex per accedir a la resta de piulades per grups de 10.

http://en-altres-paraules.blogspot.com.es/2015/08/twitter-oficial-joan-sola-piulades-81-90.html

Espero que ho gaudiu.

Salut i llengua!

dilluns, 29 de juny de 2015

Limitacions dels correctors de textos automàtics

Per als que acostumeu a utilitzar els correctors automàtics de programes com el Word i altres processadors de textos, us copio l'enllaç a una entrada del blog En altres paraules, de la Neus Nogué (professora del Departament de Filologia Catalana de la UB, per als que no la conegueu), en què exposa de manera molt sintètica però efectiva els principals defectes d'aquests tipus d'eines. Sempre acostumo a "predicar" que no són eines gaire fiables en alguns casos, però l'explicació i la justifiació les deixo en mans de la Neus.

http://en-altres-paraules.blogspot.com.es/2015/03/avantatges-i-limitacions-dels.html

Salut i llengua!

dijous, 21 de maig de 2015

Nova ressenya

Coneixeu el Petit Atles Lingüístic del Domini Català (PALDC)? Si voleu saber-ne una mica (més), vaig publicar una ressenya sobre el volum 4 que ha publicat la revista Llengua Nacional en el número 88, corresponent al III trimestre del 2014. Aquí us deixo la pàgina escanejada, per si algú està interessat a llegir-la.




dilluns, 20 d’abril de 2015

Més respostes a en Toni Soler

L'article d'en Toni Soler segueix aixecant polseguera i creant polèmica i controvèrsies. Aquí teniu un article de resum sobre les diverses persones que s'hi han pronunciat. També us deixo l'enllaç a la meva resposta, també publicada a Núvol.

Salut i llengua!

dimarts, 14 d’abril de 2015

Polèmica sobre els accents

Fa uns dies en Toni Soler, un dels periodistes més reconeguts i amb més projecció del país, publicava un article que ha generat molta polèmica i controvèrsia. Les respostes no s'han fet esperar. Una de les més completes que he trobat, de moment, és aquesta de n'Amadeu Corbera. Estic força d'acord amb tot el que diu n'Amadeu, o sigui que no afegiria gaires coses més de tipus extralingüístic.

dilluns, 30 de març de 2015

Altres casos de fonètica sintàctica



Avui, gràcies al comentari que va fer un lector del blog, parlem d’un altre cas que té a veure amb la fonètica sintàctica, és a dir, amb la pronúncia d’alguns contactes, tant vocàlics com consonàntics, entre dues paraules contigües. 

L’exemple concret que posava era els astres indicats / els sastres sindicats. Si ens hi fixem bé, podem veure clarament que en el primer cas només hi ha una sola s i que, en el segon, n’hi ha dues, fruit del contacte que dèiem. 

En el primer cas, doncs, la pronúncia seria la següent: el[z] astre[z] indicats (amb essa sonora). En l’exemple segon, tindríem una pronúncia sorda, amb un allargament de la s, ja que n’hi ha dues, i cal pronunciar-les totes dues en tots dos casos en què es produeix el contacte. Seria així: el[s] [s]astre[s] [s]indicats (totes quatre com a essa sorda).

Evidentment, hi ha molts altres casos com aquest, que són totalment comparables. El que cal tenir clar és que si hi ha una sola essa aquesta esdevé sonora en contacte amb una vocal o una altra consonant sonora. Si n’hi ha dues, cada una manté la seva naturalesa sorda, i cal pronunciar-les sordes a banda d’intentar fer que sonin totes dues, la qual cosa és més fàcil, certament, en una pronúncia relaxada que no pas ràpida o col·loquial.

divendres, 20 de febrer de 2015

Feliços(?) Reis!


Avui us vull parlar d'una sorpresa que vaig tenir durant les vacances de Nadal. Com ja sabeu, els tortells de Reis porten, normalment, una petita nota on s'explica en què consisteix la tradició de la fava i de la figura. Doncs bé, quan vaig obrir el tortell que havíem comprat a casa no em vaig poder estar de fer-li una foto per al record en veure la qualitat lingüística del text. Fixeu-vos-hi bé! En castellà el text és impecable: no hi ha ni un sol error. Després llegiu la versió en català... Aquest comentari és una simple crítica relacionada amb la poca cura lingüística que sovint es té amb el català. És molt trist que en castellà (ja sigui perquè els parlants coneixen millor la normativa -cosa que també dubto, en alguns casos, la veritat- o per altres motius) el text estigui perfecte i que en català trobem algunes de les barbaritats que hi han escrites. El pitjor és que això ocorre sovint, desgraciadament. Obro el torn per al debat i la reflexió sobre aquest tema. Qui vulgui aportar-hi la seva, endavant, serà un plaer!

Salut!



dimecres, 17 de desembre de 2014

Casos mal pronunciats de fonètica sintàctica

Ara fa cosa d'un any parlava, en una entrada del blog, sobre la problemàtica que representa el mal pronunciament d'algunes esses en català. En aquella entrada feia referència a casos com agressió, transició i paraules d'aquest estil, en què malgrat que la presència d'una grafia o altra hauria de ser inequívoc quant a la pronúncia, molta gent, seguint una tendència general, les pronuncia a l'inrevés (les sordes com a sonores i les sonores com a sordes).

Avui, però, vull parlar de casos de fonètica sintàctica. Entenc per fonètica sintàctica l'estructura sil·làbica que es forma en el contacte de mots, a causa del qual l'anomenada resil·labificació canvia l'estructura accentual de les paraules en contacte i fa que es prununciïn com una síl·laba malgrat que, ortogràficament parlant, formin part de dues paraules diferents.

Pensem en un cas com les olles. És molt clar que aquesta s (consonant fricativa alveolar sorda) en posició final es pronunciaria sorda si fos a final absolut de mot. Però com que l'enllacem amb una paraula que comença amb vocal es pronuncia com a sonora: le[z] olles. Segurament aquest és el cas més senzill de detectar quan algú comet l'error (el comet, sobretot, gent castellanoparlant que no té el so de la essa sorda en el seu repertori fonètic habitual).

Ara bé, en casos com dos gats o dues dones, per exemple, la essa també ha de ser sonora, perquè la g i la d són consonants sonores. Cal tenir en compte que la essa sempre es pronuncia sonora quan la segueix una vocal o bé una consonant sonora. En la resta de casos és sorda: dos cops, els tècnics

Tingueu en compte, però, que només estic parlant de la característica sorda o sonora de la essa, bandejant la resta de característiques articulatòries que adopta en contacte, per exemple, amb una t o altres consonants que en modifiquen lleument els punts d'articulació.

dilluns, 8 de desembre de 2014

Article de Carme Junyent

Avui m'ha arribat un escrit que la Dra. Carme Junyent va publicar el passat 25 de novembre al diari Vilaweb, en forma de carta adreçada al president Mas. Crec que val moltíssim la pena de llegir. És breu, clara i precisa. És una molt bona carta, penso. Aquí la teniu:

 
Benvolgut president,

Ja em disculparà que m'atreveixi a importunar-lo amb una qüestió prou trivial, però em trobo que, cada vegada que vostè pronuncia un 'catalans i catalanes', 'tots i totes' o similar, a mi m'arriba una allau de queixes, comentaris i retrets que hauria d'anar destinada a vostè. Per això m'he decidit a fer de portaveu dels qui, fins ara, només han trobat en mi un mur de lamentacions.

Jo li he sentit discursos sencers sense cap desdoblament de gènere, i em costa d'entendre per què, darrerament, hi ha tornat i de manera gairebé sistemàtica. Com que no vull fer conjectures, anem al gra.

La suposició que, quan desdoblem, donem un espai a les dones és falsa; o el lloc que ens dóna és, de fet, un lloc diferent del dels homes. Vull dir que quan vostè —o qualsevol altre— parla de 'catalans i catalanes' en realitat ens diu que les catalanes no som catalans. Em sembla que això que vull dir s'entendrà millor si li poso un exemple paral·lel.

L'expressió 'espanyols i catalans' és un disbarat per a uns i un fet per a uns altres. Per què? Doncs perquè tracta en dos grups diferenciats allò que per a uns és una relació tot-part i per a uns altres una equació equivalent a la de 'suecs i romanesos'. No fa pas gaire, el seu homòleg espanyol ens va regalar les orelles amb aquella dicotomia de 'catalans i independentistes' (es veu que n'hi ha més dels uns que no dels altres). No sé què en diria Freud, però la interpretació em sembla fora de dubtes: en el seu cap hi ha un fractura; ara, pel que fa als independentistes, jo diria que tots es consideren igualment catalans.

Si ara establim una simetria entre aquests exemples i els desdoblaments de gènere, em sembla que la conclusió és evident: si desdoblem és perquè creiem que es tracta de categories diferents. President: de veritat creu que les catalanes no som catalans?

Permeti'm de portar-ho a un terreny més personal. Pel que sé, vostè té tres fills, entre els quals hi ha, almenys, una noia. Estic gairebé segura que vostè, quan li demanen quants fills té respon que tres, i no pas 'tres fills i filles'. Encara més, és impossible que vostè tingui 'tres fills i filles'. I, continuant en el terreny personal, vostè sap francès. No s'ha preguntat mai com és que en aquesta llengua no hi ha arribat la plaga del 'llenguatge no sexista'? Per què això només ha passat en català, castellà —i, darrerament, en gallec— i en cap més llengua romànica?

Cregui'm, això només és una qüestió d'etiquetes. Que el gènere masculí és el no marcat ho demostra el fet que la major part de termes que s'incorporen a la nostra llengua agafen aquesta classe nominal (el 'drone', el Facebook, el xat, el wok, el burca), de la mateixa manera que quan són verbs s'incorporen a la primera conjugació, que és la menys marcada ('surfejar', masteritzar, escanejar, driblar). Per què ens queixem del gènere i no de les conjugacions? També la funció inclusiva del masculí la compleix el singular respecte del plural. Si diem 'El president és el cap del govern de la Generalitat' ens podem referir igualment a tots els presidents de la Generalitat, no únicament a vostè. Per què ens barallem amb el gènere i no amb el nombre?

La llengua funciona com funciona i voler modificar la gramàtica implica una violència equiparable a voler que tots els esquerrans funcionin amb la dreta: va contra l'ordre natural de les coses. Al capdavall, va ser Protàgores qui va tenir la mala pensada de batejar com a masculí el gènere no marcat; la resta no hem fet sinó copiar una idea que sí que era masclista: atribuir als homes allò que era de tots. De fet, els grecs van intentar canviar el gènere de paraules que no els semblaven prou masculines o femenines. Com si ara del vestit en diguéssim 'vestida' perquè és cosa de dones, o de la força 'forç' perquè és un atribut dels homes. Ells no se'n van sortir; espero que aquest intent d'estrafer la llengua tampoc.

President, no ens discrimini, si us plau: les catalanes també volem ser catalans. I, en cas que els arguments lingüístics no li semblin prou sòlids, ben segur que sap que un document acordat per l'Institut d'Estudis Catalans, el Parlament, la Direcció General de Política Lingüística, l'Institut Català de la Dona i la Universitat de Barcelona, entre més, diu que quan diem 'catalans', les catalanes hi són incloses. I si mai féssim una consulta per a saber què en pensem, estic segura que gairebé tothom acceptaria que en el fet de no burxar en l'estructura de la llengua no hi ha cap voluntat d'exclusió, sinó ben al contrari: que no ens donin peixet; que si li escrivís una carta sobre la discriminació de les dones seria molt més llarga.

Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades
Departament de Lingüística General
Universitat de Barcelona