Cercar en aquest blog

S'està carregant...

dissabte, 8 d’octubre de 2016

Compte, que ens podem confondre!

Iep, hola de nou! Torno a ser per aquí. Feia una mica, ara, eh? 

Avui parlem de la diferència entre tres paraules que es pronuncien pràcticament igual (o igual, si en forcem la pronúncia o no ens hi mirem gaire): compte, conte i comte.

Sabeu quina és quina? Vegem-ho.

Compte té diversos significats. Pot ser la paraula que utilitzem com a crit d'advertiment (el que a les Illes és alerta), que sovint molta gent tendeix a reduir a ojo o cuidado amb pronúncia clarament castellanitzada. També és allò que tenim al banc amb diners (compte bancari) i el substantiu que deriva del verb comptar (un, dos, tres, etc.). 

Conte és la historieta que s'explica als nens quan són petits. I, igual que passa amb compte, també deriva d'un verb: contar, que és l'acció de narrar o explicar contes.

Comte fa referència al títol nobiliari relacionat amb els comtats.

Espero que ara ja no tingueu cap dubte respecte a aquesta qüestió. Si no, aquí em teniu :) Aviat tornaré a ser per aquí.

Salut i llengua!

divendres, 11 de març de 2016

Entrevista a Ernest Rusinés

Bon dia a tothom!

Us copio l'enllaç d'una entrevista que han fet a Ernest Rusinés, cap d'Assessorament Lingüístic de la CCMA, al Periòdic d'Andorra.

http://www.elperiodic.ad/entrevista/49911/en-aquest-pais-tothom-du-a-dins-un-entrenador-de-futbol-i-un-linguista

És molt interessant, i algunes de les reflexions que fa em semblen encertades i força pertinents.

Ben aviat tornaré amb més llengua. Ja tinc les idees a punt dels pròxims temes sobre els quals escriuré ;-)

Salut!

dimarts, 8 de setembre de 2015

Twitter d'en Joan Solà

Hola a tothom! 

Després d'una parada per vacances (tot i que a penes n'he fet) tornem a la feina i engeguem un cop més l'activitat del blog.

Per començar, us vull parlar d'una iniciativa que es va engegar ara fa uns mesos: el twitter d'en Joan Solà. Els seus companys de la UB el van posar en marxa el passat 23 d'abril, Diada de Sant Jordi, per seguir retent-li homenatge i que almenys una petita part de la seva ingent obra no quedi en l'oblit. 

La Neus Nogué, una de les seves deixebles, al seu blog, com no podia ser d'altra manera, va resumint aquestes piulades. Aquí teniu l'enllaç a una d'aquestes entrades. Al final de tot veureu que hi ha l'índex per accedir a la resta de piulades per grups de 10.

http://en-altres-paraules.blogspot.com.es/2015/08/twitter-oficial-joan-sola-piulades-81-90.html

Espero que ho gaudiu.

Salut i llengua!

dilluns, 29 de juny de 2015

Limitacions dels correctors de textos automàtics

Per als que acostumeu a utilitzar els correctors automàtics de programes com el Word i altres processadors de textos, us copio l'enllaç a una entrada del blog En altres paraules, de la Neus Nogué (professora del Departament de Filologia Catalana de la UB, per als que no la conegueu), en què exposa de manera molt sintètica però efectiva els principals defectes d'aquests tipus d'eines. Sempre acostumo a "predicar" que no són eines gaire fiables en alguns casos, però l'explicació i la justifiació les deixo en mans de la Neus.

http://en-altres-paraules.blogspot.com.es/2015/03/avantatges-i-limitacions-dels.html

Salut i llengua!

dijous, 21 de maig de 2015

Nova ressenya

Coneixeu el Petit Atles Lingüístic del Domini Català (PALDC)? Si voleu saber-ne una mica (més), vaig publicar una ressenya sobre el volum 4 que ha publicat la revista Llengua Nacional en el número 88, corresponent al III trimestre del 2014. Aquí us deixo la pàgina escanejada, per si algú està interessat a llegir-la.




dilluns, 20 d’abril de 2015

Més respostes a en Toni Soler

L'article d'en Toni Soler segueix aixecant polseguera i creant polèmica i controvèrsies. Aquí teniu un article de resum sobre les diverses persones que s'hi han pronunciat. També us deixo l'enllaç a la meva resposta, també publicada a Núvol.

Salut i llengua!

dimarts, 14 d’abril de 2015

Polèmica sobre els accents

Fa uns dies en Toni Soler, un dels periodistes més reconeguts i amb més projecció del país, publicava un article que ha generat molta polèmica i controvèrsia. Les respostes no s'han fet esperar. Una de les més completes que he trobat, de moment, és aquesta de n'Amadeu Corbera. Estic força d'acord amb tot el que diu n'Amadeu, o sigui que no afegiria gaires coses més de tipus extralingüístic.

dilluns, 30 de març de 2015

Altres casos de fonètica sintàctica



Avui, gràcies al comentari que va fer un lector del blog, parlem d’un altre cas que té a veure amb la fonètica sintàctica, és a dir, amb la pronúncia d’alguns contactes, tant vocàlics com consonàntics, entre dues paraules contigües. 

L’exemple concret que posava era els astres indicats / els sastres sindicats. Si ens hi fixem bé, podem veure clarament que en el primer cas només hi ha una sola s i que, en el segon, n’hi ha dues, fruit del contacte que dèiem. 

En el primer cas, doncs, la pronúncia seria la següent: el[z] astre[z] indicats (amb essa sonora). En l’exemple segon, tindríem una pronúncia sorda, amb un allargament de la s, ja que n’hi ha dues, i cal pronunciar-les totes dues en tots dos casos en què es produeix el contacte. Seria així: el[s] [s]astre[s] [s]indicats (totes quatre com a essa sorda).

Evidentment, hi ha molts altres casos com aquest, que són totalment comparables. El que cal tenir clar és que si hi ha una sola essa aquesta esdevé sonora en contacte amb una vocal o una altra consonant sonora. Si n’hi ha dues, cada una manté la seva naturalesa sorda, i cal pronunciar-les sordes a banda d’intentar fer que sonin totes dues, la qual cosa és més fàcil, certament, en una pronúncia relaxada que no pas ràpida o col·loquial.

divendres, 20 de febrer de 2015

Feliços(?) Reis!


Avui us vull parlar d'una sorpresa que vaig tenir durant les vacances de Nadal. Com ja sabeu, els tortells de Reis porten, normalment, una petita nota on s'explica en què consisteix la tradició de la fava i de la figura. Doncs bé, quan vaig obrir el tortell que havíem comprat a casa no em vaig poder estar de fer-li una foto per al record en veure la qualitat lingüística del text. Fixeu-vos-hi bé! En castellà el text és impecable: no hi ha ni un sol error. Després llegiu la versió en català... Aquest comentari és una simple crítica relacionada amb la poca cura lingüística que sovint es té amb el català. És molt trist que en castellà (ja sigui perquè els parlants coneixen millor la normativa -cosa que també dubto, en alguns casos, la veritat- o per altres motius) el text estigui perfecte i que en català trobem algunes de les barbaritats que hi han escrites. El pitjor és que això ocorre sovint, desgraciadament. Obro el torn per al debat i la reflexió sobre aquest tema. Qui vulgui aportar-hi la seva, endavant, serà un plaer!

Salut!



dimecres, 17 de desembre de 2014

Casos mal pronunciats de fonètica sintàctica

Ara fa cosa d'un any parlava, en una entrada del blog, sobre la problemàtica que representa el mal pronunciament d'algunes esses en català. En aquella entrada feia referència a casos com agressió, transició i paraules d'aquest estil, en què malgrat que la presència d'una grafia o altra hauria de ser inequívoc quant a la pronúncia, molta gent, seguint una tendència general, les pronuncia a l'inrevés (les sordes com a sonores i les sonores com a sordes).

Avui, però, vull parlar de casos de fonètica sintàctica. Entenc per fonètica sintàctica l'estructura sil·làbica que es forma en el contacte de mots, a causa del qual l'anomenada resil·labificació canvia l'estructura accentual de les paraules en contacte i fa que es prununciïn com una síl·laba malgrat que, ortogràficament parlant, formin part de dues paraules diferents.

Pensem en un cas com les olles. És molt clar que aquesta s (consonant fricativa alveolar sorda) en posició final es pronunciaria sorda si fos a final absolut de mot. Però com que l'enllacem amb una paraula que comença amb vocal es pronuncia com a sonora: le[z] olles. Segurament aquest és el cas més senzill de detectar quan algú comet l'error (el comet, sobretot, gent castellanoparlant que no té el so de la essa sorda en el seu repertori fonètic habitual).

Ara bé, en casos com dos gats o dues dones, per exemple, la essa també ha de ser sonora, perquè la g i la d són consonants sonores. Cal tenir en compte que la essa sempre es pronuncia sonora quan la segueix una vocal o bé una consonant sonora. En la resta de casos és sorda: dos cops, els tècnics

Tingueu en compte, però, que només estic parlant de la característica sorda o sonora de la essa, bandejant la resta de característiques articulatòries que adopta en contacte, per exemple, amb una t o altres consonants que en modifiquen lleument els punts d'articulació.