Cercar en aquest blog

dimarts, 29 de desembre de 2009

Quin és el significat de "demés"?

Després d'unes setmanes en les quals no he tingut temps d'actualitzar el blog, tornem amb els barbarismes. Pel que fa al títol, suposo que la gent la utilitza sense saber el seu significat.

Sovint s'utilitza amb el sentit que té en castellà "los demás", però realment en català "demés" no hi comparteix significat. És a dir, no podem dir "On són els demés?". Hauríem de dir "On són els altres?" o "On són la resta?".

El significat que té "demés" és "a més", "a més a més". Per exemple: "Aquest botiguer té uns productes molt cars i, demés(a més), cobra el transport.

FELIÇ ANY 2010!!!

dimarts, 17 de novembre de 2009

"Còlera" i "pudor"

Després d'uns dies, tornem amb l'apartat de morfologia per esbrinar quina és la diferència entre el/la còlera i el/la pudor.

EL còlera és una malaltia; LA còlera és sinònim de "ira", "ràbia". Exemples: "Estava afectat pel còlera", "No et deixis portar per la còlera".

Pel que fa a "pudor", amb el gènere masculí ens referim a la modèstia, i LA pudor és la mala olor. Per exemple: "Tenia un gran pudor", "Feia molta pudor de cremat".

dissabte, 31 d’octubre de 2009

"Món" i "nét"

Quan accentuem la paraula "món" ens referim a l'univers; quan no l'accentuem parlem de l'adjectiu possessiu(el meu). Exemples: "El canvi climàtic afecta tot el món", "Mon(el meu) pare ha arribat avui". Compte! "És un rodamÓn".

Pel que fa a "nét", amb accent és el parentiu(fill d'un fill o d'una filla), i sense és l'adjectiu que indica que no és brut. Exemples: "La meva néta té 10 anys", "Tens la casa molt neta".

dimecres, 21 d’octubre de 2009

L'accentuació de la "e"

Com ja sabem, la lletra "e" és una de les que es pot accentuar amb accent greu(obert) o agut(tancat).

Duen accent obert:
- Els gentilicis: pallarès, francès, anglès...
- Els numerals ordinals: cinquè, divuitè...
- Els participis dels verbs de la segona conjugació(acabats en -er o -re) acabats en -ès: suspès, entès, ofès...
- La 3ª persona singular del present d'indicatiu dels verbs ofendre, dependre, suspendre, comprendre...: ofèn, depèn, suspèn, comprèn...(excepte els verbs encendre i atendre i derivats: encén, atén...).
- La gran majoria de mots plans i esdrúixols: dèbil, telègraf, telèfon, ortopèdia, misèria, consqüència... Però no els mots déntol, cérvol, préssec, feréstec, església, préstec...
- Els infinitius: conèixer, parèixer, merèixer, atènyer, empènyer i vèncer, entre d'altres.
El proper dia que parli d'ortografia posaré l'accentuació de la "e" amb accent tancat o agut; i més endavant...la "o".

dijous, 15 d’octubre de 2009

Paraules confuses

Sovint sento que la gent diu: "Has apagat l'ordenador?". No hi trobeu res estrany? Jo sí. Un "ordenador" és algú que ordena; el que nosaltres utilitzem per consultar el correu, accedir a Internet, etc, és un "ordinador".

El mateix passa amb "ganivet", que és l'estri amb què tallem alguna cosa. Una altra cosa és un "gabinet", el significat del qual pot ser una cambra destinada a l'estudi o el lloc on els ministres tenen consell, entre d'altres.

dimecres, 23 de setembre de 2009

"De quan en quan..."

L'estructura correcta en català per expressar el que en castellà diem "de cuando en cuando", no és "de quan en quan", ni tampoc "de tant en quan".

El problema que tenim en català és que fem la traducció de les paraules per separat, i en aquest cas el resultat és incorrecte. Per tant, en la nostra llengua hem de dir "de tant en tant".

dimarts, 15 de setembre de 2009

¡Òndia, quin "susto"!

La paraula "susto", molt freqüent en el llenguatge oral, és un calc del castellà, i, per tant, un barbarisme.

Les formes correctes en català serien "ensurt", "espant", o "esglai". Però s'ha d'afegir un petit matís: un "ensurt" és un sobresalt(commoció brusca produïda per alguna sensació sobtada); un "espant" o "esglai" és una por forta i sobtada, el significat que té "susto" en castellà. Per exemple: "La roca despresa anava a esclafar-los i tots llançàrem un crit d’esglai".

dimarts, 8 de setembre de 2009

"Clau" i "Terra"

"Clau" i "Terra" són dues paraules que canvien de significat depenent de si les utilitzem en masculí o en femení.

EL clau és la tija de ferro que utilitzem per clavar a la paret; LA clau és la peça de metall que obre les portes.

EL terra és el sòl, el paviment sobre el qual caminem; LA terra és, entre d'altres, el planeta en què vivim, o la part sòlida de la superfície de la terra(en contraposició al mar).

dimarts, 1 de setembre de 2009

"Mes" i "Molt"

Les paraules "mes" i "molt" porten accent diacrític.

"Més" és un adverbi de quantitat; "mes" és el període de l'any o la conjunció equivalent a "però". Exemples: "Vull més cafè", "Gener és el primer mes de l'any", "Vaig córrer molt, mes(però) vaig arribar tard".

"Molt" també és un adverbi de quantitat; "mòlt, mòlta, mòlts, mòltes"(pronunciat amb O oberta) és el participi del verb "moldre". Per exemple: "Sóc molt ric", "He mòlt el cafè perquè estigui més bo".

dilluns, 24 d’agost de 2009

Aguda, plana o esdrúixola?

Sovint es tendeix a pronunciar de manera incorrecta certes paraules:

Són paraules agudes: "filantrOp", "misantrOp", "MunIc", "ZurIc",
"TibEt", "radAr", "elIt", "handicAp".

Són paraules planes: "atmosfEra", "biosfEra", "estratosfEra" (i derivats), "termÒstat", "amonÍac", "cardÍac", "policÍac", "Acne", "medUl·la", "mÍssil", "rÈptil", "tÈxtil", "torticOli", "vÍking", "perÍode", "AurIga".

Són paraules esdrúixoles: "diÒptria", "olimpÍada", "pneumÒnia",
"quÀdriceps", "EtiÒpia", "HimÀlaia", "AurÈola".

Les vocals en majúscula indiquen la vocal tònica, és a dir, la que s'ha de pronunciar amb el cop de veu més fort, així evitem confusions quan les diem.

dilluns, 17 d’agost de 2009

Por "a" o "de"?

Força sovint se sol associar la preposició "a" amb el substantiu "por", així com també amb "temor", "olor" o "pudor", entre d'altres.

Doncs bé, farem servir la preposició "de" en lloc de "a" quan vulguem associar-la a aquests substantius. Exemples: "Té por de la seva mare(en comptes de "a la seva mare")", "Fa olor de cremat(en comptes de "a cremat")".

dilluns, 10 d’agost de 2009

Avui parlarem del tamany...

La paraula "tamany", per molt estrany que pugui semblar, és un barbarisme. Això es deu a la traducció del castellà "tamaño".

Per dir-ho de manera correcta, haurem d'utilitzar les paraules "mida", "dimensió", "grandària" o "grossària". Per exemple: "Quina mida/dimensió/grandària han de tenir els llistons?".

dimarts, 4 d’agost de 2009

"El" pols i "el" salut

Les paraules "pols" i "salut" canvien el seu significat segons s'utilitzin els articles (el, la).

EL pols és el batec del cor; LA pols són les partícules diminutes que es mouen per l'aire. Exemples: "Té el pols molt accelerat", "Aquell cotxe va aixecar molta pols".

EL salut és una salutació, l'acció de saludar; LA salut és el fet d'estar sa. Exemples: "Em va fer un salut en veure'm", "La teva salut corre el risc d'empitjorar".

dimecres, 29 de juliol de 2009

"Bóta" i "mà"

Seguint amb els diacrítics, avui veurem la diferència entre "bóta", "bota" i "", "ma".

Quan accentuem "bóta" estem parlant d'un recipient, generalment per guardar-hi vi. En canvi, quan no en duu, fem referència al verb botar o al calçat.

"" és la part final del braç, que comprèn el palmell i els dits. La forma sense accent, és el possessiu equivalent a "la meva". Per exemple: "Ma mare és de Sevilla".

divendres, 24 de juliol de 2009

La hac

En general, l'ortografia catalana de la H coincideix amb la del castellà. Exemples: hàbil, habitar, hèrnia, història, homicida, honest, honor, hospital, horror, humà, humil, humor; adherir, conhort, cohesió, dehiscent, exhalar, exhaurir, exhumar, inherent, inhumà, nihilisme, prohibir, transhumant, vehement, vehicle, etc. Però hi ha unes quantes discrepàncies:

- CATALÀ AMB H (castellà sense): ham, hamartritis, harmonia (i harmònic,harmonitzar, harmònium, en harmonia, filharmònic...), harúspex, hissar, hivern (i hivernal, hivernar, hivernacle...), hològraf, ahir, subhasta, subtrahend.

- CATALÀ SENSE H (castellà amb h): avui, Ermenegild, orfe, orxata, os, ou, cacauet, coet, Rin, truà, benaurat, malaurat.

diumenge, 19 de juliol de 2009

L'error d'alguns verbs

Últimament les formes verbals "sapiguer", "poguer", "volguer", etc, han adoptat un ús comú en la nostra societat.

Vull aclarir que són formes totalment incorrectes, ja que els verbs són, respectivament, "saber", "poder", "voler". Però el present de subjuntiu sí que es conjuga "sàpiga", "pugui", "vulgui".

A l'últim, afegeixo que els gerundis d'aquests verbs són "sabent", "podent" i "volent", en detriment de "sapiguent", "poguent", "volguent". El mateix passa amb "tinguent" i "vinguent", que són formes incorrectes, les bones són "tenint" i "venint".

dimarts, 14 de juliol de 2009

La preposició davant d'infinitiu

La sintaxi catalana té algunes peculiaritats que la diferencien de la castellana. Una d'elles és la restricció en l'ús d'algunes preposicions davant d'infinitiu.

Per ser més concrets, la sintaxi de la llengua catalana ens diu que les preposicions "en" i "amb" no es poden usar davant d'infinitiu. Seria incorrecte dir "Va ser el primer en utilitzar el telèfon", s'ha de dir: "Va ser el primer a/d'(e) utilitzar el telèfon"; ja que "en" i "amb" SEMPRE han de ser substituïdes per "a" o "de".

Per acabar, cal remarcar una petita excepció. L'ús de "en" és correcte quan té valor temporal, és a dir: "En arribar vam anar a dormir", que seria l'equivalent a "quan" ("al" en castellà; "Al llegar...").

divendres, 10 de juliol de 2009

Avui toca un barbarisme, "vale"?

Avui m'he permès la petita broma d'incloure el barbarisme del qual parlaré al títol; però com la majoria de gent no sap que ho és, suposo que molts no us n'haureu adonat.

En català no es pot dir "vale", ni tampoc "val", que molta gent es pensa que és correcte el seu ús perquè té una pronúncia més "catalana".

Per dir-ho bé en la nostra llengua, haurem d'utilitzar la forma "d'acord" o "entesos", sobretot quan vulguem escriure-ho, ja que parlant segurmanet se'ns escaparà molt sovint encara que vulguem evitar-ho. Així doncs, el títol correcte seria "Avui toca un barbarisme, d'acord (o entesos)?".

dilluns, 6 de juliol de 2009

EL son i LA son

L'últim dia vaig deixar pendent d'explicar la diferència entre El son i LA son. Doncs bé, "la son" són les ganes de dormir que tenim. En canvi, "el son", és el fet de dormir, l'estat del cos mentre s'està dormint. Per exemple: "Tinc molta son"(ganes de dormir), "Té un son molt tranquil"(un descans).

També aprofito per comentar la diferència entre "un" i "una" editorial. La forma masculina fa referència a un article; la forma femenina és una empresa dedicada a l'edició i la venda de llibres. Exemples: "He trobat (e)l'editorial a la segona pàgina de la revista", "Aquella editorial ha publicat un llibre força interessant".

divendres, 3 de juliol de 2009

Els diacrítics del verb "ser"

El present d'indicatiu del verb "ser" o "ésser" té tres formes verbals amb accent diacrític. Aquestes són la primera del singular i la tercera tant del singular com del plural.

Per exemple: "Jo sóc alt". Un "soc"(pronunciant la O oberta) és una soca, la part inferior de qualsevol arbre.

"Ell/ella és alt/a". La forma sense accent (es) correspon al pronom reflexiu o recíproc. "Ell es banya a la piscina", "Es va sentir un soroll".

L'última forma, la tercera person del plural és "són". És a dir: "Ells són els que van arribar tard". Si parlem de "son"(pronunciant la O oberta) sense accent, ens referim a les ganes de dormir; però si és masculí adopta un altre significat, que ja veurem el proper dia quan parlem de morfologia.

dimarts, 30 de juny de 2009

La "b" i la "v"

Segurament algunes vegades dubtem si escriure b o v en alguns casos. Algunes normes ens poden ajudar a usar aquestes dues lletres amb correcció:
Escrivim b en els següents casos:
- davant de l i de r: moble, noble, pobre, breu, blanc, bramar.... (però Vladimir)
- darrere de m: ambició, àmbit, combinar,
- quan alterna, dins d'una mateixa família de mots, amb la p: llop/lloba; sap/saber;cap/cabota... però llibertat (malgrat lliure).
- a final de mot.

Escrivim v en els següents casos:
- darrere de n: canvi, convenir, convidar, convocar, invalidar, invasió... I en els mots: cicumval·lació, circumvolució, circumveí, tramvia, triumvir i derivats.
- quan en mots de la mateixa família alterna amb u: caliu/escalivar; neu/nevar; beure/bevent; escriure/escrivint; teu/teva...
- en les desinències del pretèrit imperfet d'indicatiu de la primera conjugació: cantava, cantaves, cantava...
- darrere de ad: adverbi, advers, advertit, advocat.

divendres, 26 de juny de 2009

El full i la fulla

Sovint sento un ús incorrecte d'aquestes dues paraules. Per exemple, "firmar una fulla". Cal aclarir que el paper que emprem per a escriurre és un "full" (en masculí); també podríem dir-ne "foli", "paper" o "pàgina", segons el context en el qual utilitzem la paraula.

Una "fulla" (en femení) és tot allò que neix a les branques de qualsevol arbre. Per tant, compte amb això, ja que de manera freqüent se sol caure en l'error.

dimarts, 23 de juny de 2009

Calcs del castellà

Una estructura d'ús molt freqüent en català és "a mitjans de", calcada del castellà "a mediados de"; i que és incorrecta. S'ha de dir "a mitjan" o "a meitats de". És a dir, és correcte dir "a mitjan s. XX" o "a meitats del s. XX", i no pas "a mitjans del s.XX".

També afegeixo que l'estructura "avui per avui", calcada del castellà "hoy por hoy", també és incorrecta; i que s'ha de dir "ara per ara" o "ara com ara".

dissabte, 20 de juny de 2009

Hi ha un "puesto"...

A més a més dels barbarismes "algo", "rato", "bueno", etc, un que s'ha posat de moda últimament és el "puesto", evidentment incorrecte.

Els seus equivalents en català són "lloc", "posició", "zona", depenent del context en qùe s'utilitzi. Per exemple: "Hi ha algun lloc per seure?", "El barça és a la primera posició", "L'he vist per últim cop per aquella zona d'allí".

Així doncs, veiem que hi ha molts mots que el poden substituir, de manera que hem d'evitar el "puesto", si més no a l'hora d'escriure.

dijous, 18 de juny de 2009

Depenent del gènere...

Sovint hi ha confusions entre l'ús de "el llum" i "la llum". EL llum (masculí) és l'aparell que s'ha d'encendre per fer llum; LA llum (femení) és la claror, la resplendor. Per exemple: "Encén el llum", "La llum (claror) dels cotxes, d'un fanal...".

Una altra paraula que canvia de gènere és "planeta". Tots sabem que "el planeta" és un astre, com la Terra; però si parlem de "la planeta", aleshores estem parlant del destí d'una persona, d'un poble o de qualsevol cosa.

dilluns, 15 de juny de 2009

"Dóna" o "dona"?

La primera forma, "dóna"(pronunciant la "o" tancada) és l'equivalent a la tercera persona del singular(ell/ella) del present d'indicatiu del verb "donar". Per exemple: "Si (ell) li dóna la mà, segur que li ho agrairà". També es pot usar amb la forma vostè.

La segona forma, "dona"(pronunciant la "o" oberta) és una persona del sexe femení. Exemple: "Mira aquella dona, tan jove que és i ja té dues filles".

Cal afegir que el plural "dones" i la forma de la segona persona (tu) "dónes" també han de complir aquesta norma, ja que també es consideren diacrítics.

dissabte, 13 de juny de 2009

No cal dièresi quan...

Quan una paraula(segons les normes d'accentuació) ha de portar accent, és a dir, que aquest té preferència sobre la dièresi. Per exemple: "suís", "país", "veí"; malgrat "suïssa", "països", "veïna".

També en les terminacions llatines us/um. Per exemple: "Màrius", "aquàrium", "pòdium".

En els mots acabats en el sufixos "-isme", "-ista"; tret de les paraules "proïsme" i "lluïsme", que sí en porten. Per exemple: "egoisme", "egoista".

I, per acabr, l'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. N'és un exemple "agrair", així com també "oir".

Així doncs, ens estalviarem la dièresi en tots aquests casos esmentats.

dijous, 11 de juny de 2009

"Provar" o "tastar"?

De vegades l'ús d'aquests dos verbs comporta una certa confusió. Per començar, cal dir que tots dos existeixen en català.

"Provar", en el sentit de "tastar" és incorrecte, igual que "catar", que sovint també s'utilitza de manera errònia(perquè no existeix). Per exemple: "Has provat la sopa?" seria incorrecte, el correcte és: "Has tastat la sopa?".

"Provar" seria correcte en el sentit d'"intentar". És a dir: "Prova de fer-ho", equivalent a "Intenta fer-ho". També crec convenient afegir que ens "emprovem" una peça de roba, no ens la "provem".

Així doncs, hem d'intentar evitar l'ús d'aquestes paraules en el context en el qual no és correcte!

diumenge, 31 de maig de 2009

"A nivell del mar"

Cada dia sento moltes vegades les expressions "a nivell polític", "a nivell personal", etc. Fins i tot ho sento a TV3 i a molts mitjans de comunicació en català.

Heu de saber que és incorrecte utilitzar aquesta expressió amb aquest sentit. L'únic "nivell" que existeix en català és el nivell del mar. Seria correcte dir que estem a 150 m sobre el nivell del mar.

Però el que no podem dir és "A nivell internacional l'actualitat...". Possibles equivalències serien "Internacionalment l'actualitat..." o també "Des del punt de vista internacional l'actualitat...".

Compte amb aquesta estructura, considerada incorrecta en català!

dijous, 28 de maig de 2009

El més utilitzat quan parlem!

Un dels castellanismes més utilitzats en la llengua oral és la paraula "bueno" (normalment pronunciant la O com una U). Quan parlem és pràcticament impossible d'evitar-ho, però fixem-nos-hi bé quan escriguem perquè és una falta bastant greu.

Un possible equivalent en català seria el mot "". Si no agrada aquesta parula, una de les coses més assequibles és canviar l'ordre o el context de la frase per tal d'evitar el "bueno". Per exemple: "Bueno, te decía que..." en traduir-ho diríem "Bé, t'estava dient que...".

Ja per acabar, vigileu de no confondre-us amb el mot "bo", que en castellà també és "bueno".

dilluns, 25 de maig de 2009

Diferents significats

L'últim dia que vaig afegir alguna cosa sobre la morfologia vaig esmentar paraules que podien ser dubtoses pel seu gènere. A partir d'ara faré referència a paraules que, depenent del gènere amb què les utilitzem, poden tenir un significat o un altre. Avui, "canal" i "fi".
EL canal és una via d'aigua; en canvi, LA canal és un conducte, una canonada. Exemples: "El canal de Panamà uneix l'Atlàntic i el Pacífic", "Les canals s'han embussat".
EL fi és la finalitat, l'objectiu; LA fi és el final, l'acabament. Exemples: "El fi (la finalitat) del blog és ensenyar el català", "L'àrbitre va indicar la fi (el final) del partit".

divendres, 22 de maig de 2009

"Be" o "bé"?

La paraula "be" també és un accent diacrític. Depenent de si porta accent o no adopta un significat o un altre.

Quan porta accent equival a un adverbi o a una riquesa (tot allò susceptible d'apropiació i de proporcionar un profit o una utilitat). Per exemple: "Com estàs? Bé", "Béns púbilcs, privats".

Si no en porta estem parlant de la lletra (b, B) o d'una ovella. La lletra es pronuncia amb una E més aviat tancada (com la de congrés) i l'altra amb una E oberta (com la de cafè).

diumenge, 17 de maig de 2009

Ús de la dièresi

Hi ha diferents normes sobre l'ús de la dièresi, i avui en veurem dues. Però he d'admetre que el seu ús en català és força més complicat que en castellà.

Per començar, la que segurament ja sap tothom, és la dels grups "güe"/"qüe", "güi"/"qüi" sempre i quan la U es pronunciï. Exemples: "pingüí", "qüestió". Però compte si la U no es pronuncia: "guitarra", "quedar".

La segona, potser no tan coneguda, diu que se'n posa per indicar que la I i la U no formen diftong amb la vocal anterior o amb la següent, és a dir, que es pronuncien en cops de veu diferents. Per exemple: "ca-fe-ï-na", "ra-ïm".

diumenge, 10 de maig de 2009

Què vol dir "tatxar"?

Hi ha moltes paraules en castellà que sovint es tradueixen malament al català, aquest és el cas de la paraula "tatxar", que segons la RAE(Real Academia Española) té el següent significat: "Borrar lo escrito haciendo unos trazos encima".

La societat catalana té el costum de dir "tatxar" aplicant el mateix significat que en castellà, el d'esborrar. Però "tatxar" és incorrecte amb aquest significat(perquè en català existeix però vol dir tallar una fruita[meló, síndria, etc] per comprovar-ne la qualitat), per tant no és acceptable amb aquest significat que té "tachar" en castellà.

La paraula equivalent en la nostra llengua és "ratllar", és a dir, fer una ratlla(un "trazo" tal com diu la RAE). També es podrien admetre altres paraules com a possibles sinònims: "esborrar", "eliminar" o "suprimir" perquè quan fas una ratlla se suposa que ho invalides.

dijous, 7 de maig de 2009

"A mida que"?

En castellà s'utilitza molt l'expressió "a medida que". Llavors, quan es tradueix al català se sol traduir com "a mida que". Doncs bé, aquesta expressió és incorrecta en la nostra llengua.

Els seus equivaletns són: "a mesura que" o "com més...més". Per exemple: si volem traduir "A medida que avanzaba me acercaba" ho farem d'aquestes dues maneres: "A mesura que avançava m'apropava" o "Com més avançava més m'apropava".

Malgrat les dues opcions possibles, la segona no sempre pot tenir el mateix significat, per tant en algunes ocasions només es podrà traduir com "a mesura que".

dilluns, 4 de maig de 2009

Ho diu tanta gent...

Seguint amb els barbarismes (dels quals en podria fer una llista quasi infinita), avui n'esmento un de molt freqüent: "rato" (normalment pronunciant la O com una U). Aquesta paraula és incorrecta en català, els seus equivalents són "estona" o "temps", depenent del context. Lògicament el seu derivat "ratet" tampoc no existeix.

Per exemple: "Hace un rato la he visto" seria "Fa una estona l'he vista"; però "¿Cuánto rato hace que te esperas?" seria "Quant de temps fa que t'esperes?" (encara que en aquesta última oració també podria traduir-se a estona). Per tant, anem amb compte quan escriguem amb aquesta paraula tan comú en la nostra llengua oral.

dimecres, 29 d’abril de 2009

"El" o "la"?

Seguint amb les paraules que poden portar a la confusió en traduir-les, aquestes són les femenines:
la clímax
les postres(i sempre en plural)
la síndrome
la resta
la suor
la resplendor
la Garona/Noguera/Valira
la calor
les nespres
la verdor
la cercavila
la remor
una allau
una aroma
una olor
una amargor
una au
una acne
una anàlisi
una esplendor

Ara ja sabeu més coses sobre el gènere d'algunes paraules, que normalment se sol posar l'invers, com els postres, per exemple.

dimarts, 28 d’abril de 2009

"El" o "la"?

Sovint es tendeix a mantenir els gèneres d'algunes paraules(traduïdes del castellà) de forma incorrecta, ja que en català són a l'inrevés.
Així doncs, són paraules masculines:
els afores
el deute
els bacteris
els espinacs
el costum
el pendent
el senyal
el compte
el corrent
el dubte
el front
el lleixiu
el pebre
el titella
un des/avantatge
un estratagema

Demà afegiré aquelles que són femenines.

dijous, 23 d’abril de 2009

Una errada bastant freqüent

De les diferents etiquetes que vaig posant a cada escrit, també n´he pensat una per als accents diacrítics. Com és el primer dia, i per si algú no sap què són: és l'accent que serveix per diferenciar dos significats diferents que pot adoptar una mateixa paraula.

Avui, per començar, la diferència entre "" i "si". El primer(també "sís" en plural) és la resposta afirmativa a una pregunta; o encara que no sigui una resposta, és una partícula afirmativa. Exemple: "Vols venir? sí", "Ell sí que en sap".

El segon és una conjunció, un pronom reflexiu o la nota musical. Exemples: "Si vols digues-m'ho", "Ell parla sempre de si mateix".

dilluns, 20 d’abril de 2009

"Solitud" o "solitut"?

El català no és una llengua fàcil. Té bastants matisos, per tant, no és gens simple. En l'apartat de l'ortografia(el que començo avui) intentaré donar a conèixer algunes regles dels accents, de la dièresi o de la grafia d'algunes terminacions o grups de lletres en concret. Espero aclarir-vos les màximes coses possibles, però no espereu aprendre a escriure totes les paraules del diccionari perquè és senzillament impossible.

Per fer-ho el més entretingut possible, mencionaré la regla o norma i, tot seguit, en citaré algun exemple que la confirmi o alguna excepció.

Avui, la regla és la següent: les terminacions "-itud" i "-etud" acaben amb "d" final. Per exemple: "solitud" o "inquietud". Però compte no ens confonguem amb altres: "virtut".

dissabte, 18 d’abril de 2009

"Compondre" o "composar"?

És molt comú que ens equivoquem a l'hora de traduir el verb "componer" del castellà. Bàsicament sol passar(i bastant sovint) perquè hi ha dos verbs en català que s'hi assemblen força: "compondre" i "composar".

El verb "compondre" és l'equivalent al "componer" del castellà, de manera que direm que hem "compost una cançó" (no "hem composat", que seria incorrecte); també podem dir que "componem un equip" (en el sentit que el formem, el constituïm), etc.

El verb català "composar" té altres significats, per exemple(encara que sembli rar) vol dir imposar una multa.

dijous, 16 d’abril de 2009

"A aquestes alçades" o "a aquestes altures"?

Segurament molts de vosaltres us deveu haver preguntat alguna vegada quina d'aquestes dues expressions és correcta (les del títol, és clar). Doncs bé, ara us resolc el possible dubte: cap!

Totes dues són un calc del castellà "a estas alturas". Quan vulguem escriure una d'aquestes expressions, hem de substituir-les (qualsevol de les dues) per "a hores d'ara".

O sigui, si en castellà diem "a estas alturas lo sabría hacer", en català ho traduirem de la següent manera: "a hores d'ara ho sabria fer".

Pd: les estructures incorrectes copiades del castellà, les considero més aviat qüestions morfosintàctiques, però jo (en totes les actualitzacions del blog que s'hi refereixin) les consideraré com a sintaxi, per evitar que us feu un embolic amb les diferents branques de la lingüística.

dimecres, 15 d’abril de 2009

Es pot dir "algo" en català?

Per començar el blog faré referència a una de les paraules que més sento al llarg del dia: "algo" (normalment pronunciant la O com una U). En castellà és una paraula molt maca, però en català no existeix, és un barbarisme. L'equivalent és "alguna cosa" o "quelcom" (aquest últim en contextos més formals).

També crec convenient afegir que en frases interrogatives i condicionals "alguna cosa" es pot canviar per "res". És a dir, té el mateix significat "Vols alguna cosa?" que "Vols res?". Com a apunt final m'agradaria especificar que aquesta estructura interrogativa és la més autèntica del català.

dilluns, 13 d’abril de 2009

Per als aprenents del català

No sé si només em passa a mi, però el primer comentari/missatge (el de l’estrena) em sembla el més difícil. Per no fer-me excessivament pesat, vull aclarir el següent: l’objectiu del blog és intentar, en la mesura del possible, aclarir tots aquells dubtes i/o qüestions que tingueu sobre la llengua catalana, sense voler interferir en els costums de la parla que us caracteritzen.

Qualsevol pregunta, queixa, dubte, etc, que tingueu serà molt ben rebut/uda i contestat/ada al més aviat possible.

Crec que per deixar inaugurat el blog ja n’hi ha prou!