Cercar en aquest blog

dimecres, 29 d’abril de 2009

"El" o "la"?

Seguint amb les paraules que poden portar a la confusió en traduir-les, aquestes són les femenines:
la clímax
les postres(i sempre en plural)
la síndrome
la resta
la suor
la resplendor
la Garona/Noguera/Valira
la calor
les nespres
la verdor
la cercavila
la remor
una allau
una aroma
una olor
una amargor
una au
una acne
una anàlisi
una esplendor

Ara ja sabeu més coses sobre el gènere d'algunes paraules, que normalment se sol posar l'invers, com els postres, per exemple.

dimarts, 28 d’abril de 2009

"El" o "la"?

Sovint es tendeix a mantenir els gèneres d'algunes paraules(traduïdes del castellà) de forma incorrecta, ja que en català són a l'inrevés.
Així doncs, són paraules masculines:
els afores
el deute
els bacteris
els espinacs
el costum
el pendent
el senyal
el compte
el corrent
el dubte
el front
el lleixiu
el pebre
el titella
un des/avantatge
un estratagema

Demà afegiré aquelles que són femenines.

dijous, 23 d’abril de 2009

Una errada bastant freqüent

De les diferents etiquetes que vaig posant a cada escrit, també n´he pensat una per als accents diacrítics. Com és el primer dia, i per si algú no sap què són: és l'accent que serveix per diferenciar dos significats diferents que pot adoptar una mateixa paraula.

Avui, per començar, la diferència entre "" i "si". El primer(també "sís" en plural) és la resposta afirmativa a una pregunta; o encara que no sigui una resposta, és una partícula afirmativa. Exemple: "Vols venir? sí", "Ell sí que en sap".

El segon és una conjunció, un pronom reflexiu o la nota musical. Exemples: "Si vols digues-m'ho", "Ell parla sempre de si mateix".

dilluns, 20 d’abril de 2009

"Solitud" o "solitut"?

El català no és una llengua fàcil. Té bastants matisos, per tant, no és gens simple. En l'apartat de l'ortografia(el que començo avui) intentaré donar a conèixer algunes regles dels accents, de la dièresi o de la grafia d'algunes terminacions o grups de lletres en concret. Espero aclarir-vos les màximes coses possibles, però no espereu aprendre a escriure totes les paraules del diccionari perquè és senzillament impossible.

Per fer-ho el més entretingut possible, mencionaré la regla o norma i, tot seguit, en citaré algun exemple que la confirmi o alguna excepció.

Avui, la regla és la següent: les terminacions "-itud" i "-etud" acaben amb "d" final. Per exemple: "solitud" o "inquietud". Però compte no ens confonguem amb altres: "virtut".

dissabte, 18 d’abril de 2009

"Compondre" o "composar"?

És molt comú que ens equivoquem a l'hora de traduir el verb "componer" del castellà. Bàsicament sol passar(i bastant sovint) perquè hi ha dos verbs en català que s'hi assemblen força: "compondre" i "composar".

El verb "compondre" és l'equivalent al "componer" del castellà, de manera que direm que hem "compost una cançó" (no "hem composat", que seria incorrecte); també podem dir que "componem un equip" (en el sentit que el formem, el constituïm), etc.

El verb català "composar" té altres significats, per exemple(encara que sembli rar) vol dir imposar una multa.

dijous, 16 d’abril de 2009

"A aquestes alçades" o "a aquestes altures"?

Segurament molts de vosaltres us deveu haver preguntat alguna vegada quina d'aquestes dues expressions és correcta (les del títol, és clar). Doncs bé, ara us resolc el possible dubte: cap!

Totes dues són un calc del castellà "a estas alturas". Quan vulguem escriure una d'aquestes expressions, hem de substituir-les (qualsevol de les dues) per "a hores d'ara".

O sigui, si en castellà diem "a estas alturas lo sabría hacer", en català ho traduirem de la següent manera: "a hores d'ara ho sabria fer".

Pd: les estructures incorrectes copiades del castellà, les considero més aviat qüestions morfosintàctiques, però jo (en totes les actualitzacions del blog que s'hi refereixin) les consideraré com a sintaxi, per evitar que us feu un embolic amb les diferents branques de la lingüística.

dimecres, 15 d’abril de 2009

Es pot dir "algo" en català?

Per començar el blog faré referència a una de les paraules que més sento al llarg del dia: "algo" (normalment pronunciant la O com una U). En castellà és una paraula molt maca, però en català no existeix, és un barbarisme. L'equivalent és "alguna cosa" o "quelcom" (aquest últim en contextos més formals).

També crec convenient afegir que en frases interrogatives i condicionals "alguna cosa" es pot canviar per "res". És a dir, té el mateix significat "Vols alguna cosa?" que "Vols res?". Com a apunt final m'agradaria especificar que aquesta estructura interrogativa és la més autèntica del català.

dilluns, 13 d’abril de 2009

Per als aprenents del català

No sé si només em passa a mi, però el primer comentari/missatge (el de l’estrena) em sembla el més difícil. Per no fer-me excessivament pesat, vull aclarir el següent: l’objectiu del blog és intentar, en la mesura del possible, aclarir tots aquells dubtes i/o qüestions que tingueu sobre la llengua catalana, sense voler interferir en els costums de la parla que us caracteritzen.

Qualsevol pregunta, queixa, dubte, etc, que tingueu serà molt ben rebut/uda i contestat/ada al més aviat possible.

Crec que per deixar inaugurat el blog ja n’hi ha prou!