Cercar en aquest blog

dimarts, 30 de juny de 2009

La "b" i la "v"

Segurament algunes vegades dubtem si escriure b o v en alguns casos. Algunes normes ens poden ajudar a usar aquestes dues lletres amb correcció:
Escrivim b en els següents casos:
- davant de l i de r: moble, noble, pobre, breu, blanc, bramar.... (però Vladimir)
- darrere de m: ambició, àmbit, combinar,
- quan alterna, dins d'una mateixa família de mots, amb la p: llop/lloba; sap/saber;cap/cabota... però llibertat (malgrat lliure).
- a final de mot.

Escrivim v en els següents casos:
- darrere de n: canvi, convenir, convidar, convocar, invalidar, invasió... I en els mots: cicumval·lació, circumvolució, circumveí, tramvia, triumvir i derivats.
- quan en mots de la mateixa família alterna amb u: caliu/escalivar; neu/nevar; beure/bevent; escriure/escrivint; teu/teva...
- en les desinències del pretèrit imperfet d'indicatiu de la primera conjugació: cantava, cantaves, cantava...
- darrere de ad: adverbi, advers, advertit, advocat.

divendres, 26 de juny de 2009

El full i la fulla

Sovint sento un ús incorrecte d'aquestes dues paraules. Per exemple, "firmar una fulla". Cal aclarir que el paper que emprem per a escriurre és un "full" (en masculí); també podríem dir-ne "foli", "paper" o "pàgina", segons el context en el qual utilitzem la paraula.

Una "fulla" (en femení) és tot allò que neix a les branques de qualsevol arbre. Per tant, compte amb això, ja que de manera freqüent se sol caure en l'error.

dimarts, 23 de juny de 2009

Calcs del castellà

Una estructura d'ús molt freqüent en català és "a mitjans de", calcada del castellà "a mediados de"; i que és incorrecta. S'ha de dir "a mitjan" o "a meitats de". És a dir, és correcte dir "a mitjan s. XX" o "a meitats del s. XX", i no pas "a mitjans del s.XX".

També afegeixo que l'estructura "avui per avui", calcada del castellà "hoy por hoy", també és incorrecta; i que s'ha de dir "ara per ara" o "ara com ara".

dissabte, 20 de juny de 2009

Hi ha un "puesto"...

A més a més dels barbarismes "algo", "rato", "bueno", etc, un que s'ha posat de moda últimament és el "puesto", evidentment incorrecte.

Els seus equivalents en català són "lloc", "posició", "zona", depenent del context en qùe s'utilitzi. Per exemple: "Hi ha algun lloc per seure?", "El barça és a la primera posició", "L'he vist per últim cop per aquella zona d'allí".

Així doncs, veiem que hi ha molts mots que el poden substituir, de manera que hem d'evitar el "puesto", si més no a l'hora d'escriure.

dijous, 18 de juny de 2009

Depenent del gènere...

Sovint hi ha confusions entre l'ús de "el llum" i "la llum". EL llum (masculí) és l'aparell que s'ha d'encendre per fer llum; LA llum (femení) és la claror, la resplendor. Per exemple: "Encén el llum", "La llum (claror) dels cotxes, d'un fanal...".

Una altra paraula que canvia de gènere és "planeta". Tots sabem que "el planeta" és un astre, com la Terra; però si parlem de "la planeta", aleshores estem parlant del destí d'una persona, d'un poble o de qualsevol cosa.

dilluns, 15 de juny de 2009

"Dóna" o "dona"?

La primera forma, "dóna"(pronunciant la "o" tancada) és l'equivalent a la tercera persona del singular(ell/ella) del present d'indicatiu del verb "donar". Per exemple: "Si (ell) li dóna la mà, segur que li ho agrairà". També es pot usar amb la forma vostè.

La segona forma, "dona"(pronunciant la "o" oberta) és una persona del sexe femení. Exemple: "Mira aquella dona, tan jove que és i ja té dues filles".

Cal afegir que el plural "dones" i la forma de la segona persona (tu) "dónes" també han de complir aquesta norma, ja que també es consideren diacrítics.

dissabte, 13 de juny de 2009

No cal dièresi quan...

Quan una paraula(segons les normes d'accentuació) ha de portar accent, és a dir, que aquest té preferència sobre la dièresi. Per exemple: "suís", "país", "veí"; malgrat "suïssa", "països", "veïna".

També en les terminacions llatines us/um. Per exemple: "Màrius", "aquàrium", "pòdium".

En els mots acabats en el sufixos "-isme", "-ista"; tret de les paraules "proïsme" i "lluïsme", que sí en porten. Per exemple: "egoisme", "egoista".

I, per acabr, l'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. N'és un exemple "agrair", així com també "oir".

Així doncs, ens estalviarem la dièresi en tots aquests casos esmentats.

dijous, 11 de juny de 2009

"Provar" o "tastar"?

De vegades l'ús d'aquests dos verbs comporta una certa confusió. Per començar, cal dir que tots dos existeixen en català.

"Provar", en el sentit de "tastar" és incorrecte, igual que "catar", que sovint també s'utilitza de manera errònia(perquè no existeix). Per exemple: "Has provat la sopa?" seria incorrecte, el correcte és: "Has tastat la sopa?".

"Provar" seria correcte en el sentit d'"intentar". És a dir: "Prova de fer-ho", equivalent a "Intenta fer-ho". També crec convenient afegir que ens "emprovem" una peça de roba, no ens la "provem".

Així doncs, hem d'intentar evitar l'ús d'aquestes paraules en el context en el qual no és correcte!