Cercar en aquest blog

dimecres, 29 de juliol de 2009

"Bóta" i "mà"

Seguint amb els diacrítics, avui veurem la diferència entre "bóta", "bota" i "", "ma".

Quan accentuem "bóta" estem parlant d'un recipient, generalment per guardar-hi vi. En canvi, quan no en duu, fem referència al verb botar o al calçat.

"" és la part final del braç, que comprèn el palmell i els dits. La forma sense accent, és el possessiu equivalent a "la meva". Per exemple: "Ma mare és de Sevilla".

divendres, 24 de juliol de 2009

La hac

En general, l'ortografia catalana de la H coincideix amb la del castellà. Exemples: hàbil, habitar, hèrnia, història, homicida, honest, honor, hospital, horror, humà, humil, humor; adherir, conhort, cohesió, dehiscent, exhalar, exhaurir, exhumar, inherent, inhumà, nihilisme, prohibir, transhumant, vehement, vehicle, etc. Però hi ha unes quantes discrepàncies:

- CATALÀ AMB H (castellà sense): ham, hamartritis, harmonia (i harmònic,harmonitzar, harmònium, en harmonia, filharmònic...), harúspex, hissar, hivern (i hivernal, hivernar, hivernacle...), hològraf, ahir, subhasta, subtrahend.

- CATALÀ SENSE H (castellà amb h): avui, Ermenegild, orfe, orxata, os, ou, cacauet, coet, Rin, truà, benaurat, malaurat.

diumenge, 19 de juliol de 2009

L'error d'alguns verbs

Últimament les formes verbals "sapiguer", "poguer", "volguer", etc, han adoptat un ús comú en la nostra societat.

Vull aclarir que són formes totalment incorrectes, ja que els verbs són, respectivament, "saber", "poder", "voler". Però el present de subjuntiu sí que es conjuga "sàpiga", "pugui", "vulgui".

A l'últim, afegeixo que els gerundis d'aquests verbs són "sabent", "podent" i "volent", en detriment de "sapiguent", "poguent", "volguent". El mateix passa amb "tinguent" i "vinguent", que són formes incorrectes, les bones són "tenint" i "venint".

dimarts, 14 de juliol de 2009

La preposició davant d'infinitiu

La sintaxi catalana té algunes peculiaritats que la diferencien de la castellana. Una d'elles és la restricció en l'ús d'algunes preposicions davant d'infinitiu.

Per ser més concrets, la sintaxi de la llengua catalana ens diu que les preposicions "en" i "amb" no es poden usar davant d'infinitiu. Seria incorrecte dir "Va ser el primer en utilitzar el telèfon", s'ha de dir: "Va ser el primer a/d'(e) utilitzar el telèfon"; ja que "en" i "amb" SEMPRE han de ser substituïdes per "a" o "de".

Per acabar, cal remarcar una petita excepció. L'ús de "en" és correcte quan té valor temporal, és a dir: "En arribar vam anar a dormir", que seria l'equivalent a "quan" ("al" en castellà; "Al llegar...").

divendres, 10 de juliol de 2009

Avui toca un barbarisme, "vale"?

Avui m'he permès la petita broma d'incloure el barbarisme del qual parlaré al títol; però com la majoria de gent no sap que ho és, suposo que molts no us n'haureu adonat.

En català no es pot dir "vale", ni tampoc "val", que molta gent es pensa que és correcte el seu ús perquè té una pronúncia més "catalana".

Per dir-ho bé en la nostra llengua, haurem d'utilitzar la forma "d'acord" o "entesos", sobretot quan vulguem escriure-ho, ja que parlant segurmanet se'ns escaparà molt sovint encara que vulguem evitar-ho. Així doncs, el títol correcte seria "Avui toca un barbarisme, d'acord (o entesos)?".

dilluns, 6 de juliol de 2009

EL son i LA son

L'últim dia vaig deixar pendent d'explicar la diferència entre El son i LA son. Doncs bé, "la son" són les ganes de dormir que tenim. En canvi, "el son", és el fet de dormir, l'estat del cos mentre s'està dormint. Per exemple: "Tinc molta son"(ganes de dormir), "Té un son molt tranquil"(un descans).

També aprofito per comentar la diferència entre "un" i "una" editorial. La forma masculina fa referència a un article; la forma femenina és una empresa dedicada a l'edició i la venda de llibres. Exemples: "He trobat (e)l'editorial a la segona pàgina de la revista", "Aquella editorial ha publicat un llibre força interessant".

divendres, 3 de juliol de 2009

Els diacrítics del verb "ser"

El present d'indicatiu del verb "ser" o "ésser" té tres formes verbals amb accent diacrític. Aquestes són la primera del singular i la tercera tant del singular com del plural.

Per exemple: "Jo sóc alt". Un "soc"(pronunciant la O oberta) és una soca, la part inferior de qualsevol arbre.

"Ell/ella és alt/a". La forma sense accent (es) correspon al pronom reflexiu o recíproc. "Ell es banya a la piscina", "Es va sentir un soroll".

L'última forma, la tercera person del plural és "són". És a dir: "Ells són els que van arribar tard". Si parlem de "son"(pronunciant la O oberta) sense accent, ens referim a les ganes de dormir; però si és masculí adopta un altre significat, que ja veurem el proper dia quan parlem de morfologia.