Cercar en aquest blog

dijous, 23 de desembre de 2010

"Te" i "us"

Avui reprenem l'activitat amb un parell de diacrítics més.

En el cas de "te", pronunciat amb e oberta si no duu accent, fem referència a la infusió o a la lletra (t, T). Si, en canvi, li posem accent estem parlant de la tercera persona del singular present d'indicatiu del verb tenir, ell "".

El cas de "us" l'explico amb una frase com a exemple i crec que s'entendrà prou bé. "Us en vull explicar l'ús". Si teniu algun dubte sobre aquest últim exemple comuniqueu-m'ho. 

Bon Nadal a tots i que passeu uns dies plens de felicitat, d'amor i de salut.

dimecres, 15 de desembre de 2010

Si no, sino, sinó...?

Molta gent té problemes a l'hora de diferenciar l'ús de "sinó" i "si no" (les dues úniques formes existents). Per aquest motiu he decidit intentar aclarir el màxim possible sobre aquesta qüestió.

Quan el "sinó" s'escriu junt ha de dur accent obligatòriament. Es tracta d'una conjunció adversativa que expressa oposició o contrarietat entre els elements que uneix. Exemple: "No arriben avui, sinó la setmana que ve", "No solament jo hi aniré, sinó que tu m'hi acompanyaràs!" (en aquest últim cas parlaríem d'una conjunció distributiva).

Si tenim "si no" (sense accent i separat) fem referència a la conjunció condicional si seguida de la negació no. Per exemple: "T'has de preparar les classes; si no [te les prepares], no te'n sortiràs".

dilluns, 6 de desembre de 2010

Frases "fogoses"

Avui tenim 3 frases fetes que a mi, personalment, m'agraden molt: "jugar amb foc", "posar llenya al foc" (o atiar el foc) i "treure foc pels queixals".

La primera s'utilitza quan hom s'exposa imprudentment a alguna situació que pot ésser perillosa. La segona expressió significa fer augmentar les discòrdies, afegir motius de baralla, de dissensió, etc. L'última manifesta una gran irritació o indignació.

Aquestes tres d'avui són força conegudes actualment i, per sort, bastant utilitzades encara.

diumenge, 21 de novembre de 2010

Més barbarismes

Continuem la nostra tasca amb 3 barbarismes més: "adelantar", "fallo" i "despejar".

El cas de "adelantar" és força freqüent en la llengua oral; per sort, poc en l'escrita. El seu equivalent és, bàsicament, "avançar" o "bestreure" en algun context determinat. Exemples d'ús: "Avançar una peça en el joc d’escacs", "Ara no ho podríem pagar, però ell ens bestraurà els diners".

"Fallo" és també bastant utilitzat en el català col·loquial. Tenim diverses possibilitats per dir-ho bé: "error" i "errada". Per exemple: "En aquest llibre hi ha moltes errades (o també "errors")". Dos apunts més: 1. També es pot dir "fallada", però és més rar el seu ús. 2. No ens hem de confondre amb la primera persona del present d'indicatiu del verb fallar, jo fallo.

Finalment, arriba un dels més famosos: "despejar". Segons el context pot ser: "aclarir-se (el cel)", "refusar/rebutjar (una pilota)".

dissabte, 6 de novembre de 2010

Fons i fondo, diferències

Crec que, per començar, el primer que haig de dir és el següent: SÍ, fondo existeix en català! A fi de poder entendre bé quines són les diferències, em semblen prou entenedores les definicions que el DIEC2 fa d'ambdues paraules.

Fons: 1. Part inferior d'un recipient, d'una cavitat. 2. Superfície sòlida sobre la qual hi ha l'aigua d'un estany, d'un riu, del mar, etc. Exemples: "El fons d'una bóta", "El fons del mar".

Fondo: 1. (m) Vall estreta i de parets espdades. 2. (adv) Amb profunditat. 3. (adj) Profund. Exemple: "Respirar fondo" (2), "Un riu fondo" (3).

dimecres, 27 d’octubre de 2010

Descansi en pau, Doctor Solà

Aquest matí tots ens hem llevat com qualsevol dia, com si fos un dia més. Però amb el pas de les hores s'ha anat difonent la notícia: Joan Solà ha mort. Era catedràtic de filologia catalana de la UB, havia rebut el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, havia estat investit doctor Honoris Causa, i posseïa un seguit de distincions molt rellevants.

Avui és un dia trist per a tota la societat catalana. A mi, personalment, m'ha caigut l'ànima als peus. He tingut la gran sort d'haver pogut parlar amb ell en diverses ocasions, i de tot això el que en trec és que, a més d'un gran lingüista i filòleg, també era una magnífica persona. Es mereix, us ho asseguro, tots els homenatges i tots els honors possibles.

Gràcies, moltes gràcies per tot el que ens ha ensenyat, Dr. Solà. Descansi en pau.

dimarts, 26 d’octubre de 2010

Traicionar i decepcionar

Sovint es tendeix a traduir els verbs castellans "traicionar" i "decepcionar" al català sense aplicar-los cap canvi. Si ho fem així, el resultat que obtenim és incorrecte, és un barbarisme.

Per fer-ho bé hem de traduir "trair" i "decebre" respectivament. La primera persona del present d'indicatiu és, doncs, "traeixo" i "decebo". Vull remarcar que en el cas de decebre, en la 2a i 3a persona del mateix temps, hi ha un canvi de B a P: "(tu) deceps" i "(ell) decep".

Per altra banda, els substantius d'aquests dos verbs són "traïció" i "decepció".

divendres, 15 d’octubre de 2010

A bocajarro

Ara toca estrenar la nova etiqueta de Frases fetes. Sabeu com es diu "a bocajarro" en castellà? I "estar lleno a rebosar"?

Tenint en compte que hi pot haver diverses traduccions o significats, la primera la traduïm com "a boca de canó", i la segona com "fer caramull (un recipient)". Tot i que aquesta segona potser també podríem traduir-la com "estar ple de gom a gom", però llavors en aquest cas no crec que sigui aplicable a un recipient, sinó més aviat a un lloc físic.

dilluns, 27 de setembre de 2010

On és la falta?



Ja és aquí una de les novetats que us vaig dir. Us poso dues fotografies que he fet. Hi ha, almenys, un error o una falta (depèn de com li vulgueu dir). Comenteu el que hi vegeu i d'aquí uns dies us en donaré la meva opinió. Si teniu qualsevol dubte també m'ho podeu comentar.

Us haureu fixat que a la primera imatge he suprimit un parell de coses. Ho he fet perquè eren dades personals d'algú, i són totalment irrellevants per al bon funcionament de la nostra tasca.

dimecres, 15 de setembre de 2010

Novetats al blog!

D'aquí a pocs dies inclouré un parell de novetats al blog. Es tracta d'un nou apartat de Frases fetes (proposat per la Pilar fa unes setmanes, a qui agraeixo el suggeriment; gràcies, Pilar) i d'un altre en què vosaltres sereu els protagonistes.

Per què en sereu els protagonistes? Doncs perquè quan vaig caminant pel carrer sempre em trobo molts errors i moltes faltes en cartells, senyals, títols, etc, i els fotografiaré per penjar aquestes fotos al blog, de manera que hi participareu vosaltres, ja que haureu d'intentar trobar els errors o faltes.

Què us sembla? Si creieu que no és una bona idea dieu-m'ho sense cap problema, de debò.

Fins aviat!

divendres, 10 de setembre de 2010

A punt de "despedir" l'estiu

En el català col·loquial se sol utilitzar molt el verb "despedir". Però el fet que es digui molt en alguns àmbits no vol dir que sigui correcte, perquè no ho és.

Com a equivalents en català tenim el verb "acomiadar", "dir adéu", "donar comiat", "despatxar", segons els casos. Exemples: "Se n'ha anat sense acomiadar-se", "Ja us direm adéu demà", "L'empresa va acomiadar vint treballadors".

El substantiu "despedida" pot ser "comiat" o "acomiadament".

dijous, 2 de setembre de 2010

D'aquí (a) un temps...

Després d'aquesta petita pausa estiuenca tornem a la feina amb la sintaxi. És ben freqüent utilitzar l'expressió "dintre de" per referir-nos a un període de temps: "Dintre de dos dies", "Dintre d'una estona"...

Però en català és incorrecte. S'ha d'usar "d'aquí a": "D'aquí (a) uns anys", "Arribarà d'aquí (a) cinc minuts", etc. La (a) és opcional.

dissabte, 31 de juliol de 2010

Desa-ho a la "guixeta" de la dreta

En el català oral tendim a utilitzar la paraula "guixeta" perquè pensem que "taquilla" és un barbarisme que prové del castellà.

Però no és cert! La paraula "guixeta" prové del francès, i és el que en termes lingüístics s'anomena una ultracorrecció (o hipercorrecció). És a dir, que la utilitzem com a substituta d'una paraula que creiem que és incorrecta però que no ho és. Segons el DIEC2 una  ultracorrecció és una creació d’una forma lingüística incorrecta aplicant criteris que en d’altres casos originen formes correctes, o fent un raonament correcte a partir de supòsits erronis.

Per tant, direm "taquilla" en lloc de "guixeta"; o "armariet" si anem al gimnàs.

dijous, 22 de juliol de 2010

En comptes d'això...

Reprenem l'activitat amb una expressió que és ben viva en la llengua oral en molts indrets del nostre territori: "en ves de" ("en vez de" en castellà, que és d'on prové).

Per dir-ho correctament hem d'usar les expressions "en lloc de" o "en comptes de". Per exemple: "Per què no ho deses aquí en lloc/comptes de deixar-ho allí damunt?".

diumenge, 11 de juliol de 2010

El perquè de tot plegat

Sempre hi ha hagut moltes confusions entre el "perquè", el "per què" i el "per a què".

El primer cas és la conjunció final o causal (substituïble per "ja que" o "a fi de", entre altres) o el substantiu que equival a "motiu", "raó" (el títol ens pot servir com a exemple). Per exemple: "Ho he fet perquè (a fi que) estiguis content", "Ho dic perquè (ja que) vull".

Els altres dos casos tenen sentit interrogatiu: "Per què discutiu?", "Per a què ho vols, això?".

dissabte, 3 de juliol de 2010

Dormir vs adormir-se

Segons el DIEC, dormir vol dir: una persona o animal, estar en aquell estat de repòs, anomenat son, caracteritzat per la suspensió de certes funcions de l'activitat vital. I adormir-se vol dir: començar a dormir. Per exemple: "No m'he adormit fins les dues" i "He dormit fins les dues".

En el primer cas fins les dues no s'ha començat a dormir i en el segon cas s'ha dormit fins les dues.

divendres, 25 de juny de 2010

Entre verb i complements

L'últim dia vaig dir que mai no hi posem coma entre el subjecte d'una oració i el verb (sense considerar que hi ha una petita excepció no gaire freqüent). Avui us dic que entre el verb i els seus complements o l'atribut tampoc no hi pot haver cap coma. Exemples: "Vés a comprar una barra de pa", "L'Ester i la Immaculada són molt amigues".

dimecres, 16 de juny de 2010

"Cuidado" amb els barbarismes!

Avui el títol ho diu tot: "cuidado" és un barbarisme. També hi afegeixo "al tanto", utilitzat amb el mateix significat.

Tenim diverses possibilitats per dir-ho: "compte", "vigila", "alerta" (aquest es diu a les Illes Balears). Crec que no cal dir quan s'utilitza perquè és bastant evident. Com a exemple: "Vés amb compte" (en lloc de vés amb "cuidado" o vés "al tanto"), "vigila/alerta amb la porta". Fins i tot podríem arribar a dir "para atenció amb la porta".

dissabte, 5 de juny de 2010

El verb "enterar-se"

Es podria dir que "enterar-se" és una paraula que forma part del lèxic comú dels catalanoparlants, ja que hi és ben present. Malgrat tot, s'ha d'evitar: és un castellanisme.

La paraula o paraules equivalents en català són (segons el context, naturalment) "adonar-se" o "assabentar-se". Per exemple: "L'altre dia em vaig assabentar que tens una germana", "Fins avui no m'he adonat que has faltat tres dies".

divendres, 28 de maig de 2010

"Tan" o "tant"?

Molt sovint ens preguntem quan hem d'escriure "tan" i "tant", ja que ambdues paraules sempre es confonen. Per fer-ho de manera correcta, només cal seguir unes regles molt senzilles.
 
Escrivim "tan" davant d'adjectiu, de participi i d'adverbi. Per exemple: "És tan interessant", "És tan donat a queixar-se", "No vagis tan de pressa".

En canvi, escrivirem "tant" darrere d'un verb, en oracions amb valor d'inclusió i en oracions comparatives amb nom. Exemples: "M'agrada tant", "Tant en Joan com en Pere són esportistes", "Aquesta nit tindrem tant rebombori com abans-d'ahir".

divendres, 21 de maig de 2010

Com es pronuncien algunes formes verbals

Per encetar el tema d'avui ens serveix el verb del títol. Quina n'és la vocal tònica? La u? La i? Per tal de veure-ho amb més claredat, hi posaré un accent (lògicament no en duu): "pronuncíen".

El mateix que passa amb el verb pronunciar passa amb molts altres: "canvío" (també "canvíes", "canvía" i "canvíen"), "estudío" (també "estudíes", "estudía" i "estudíen"), "denuncío" (també "denuncíes", "denuncía" i "denuncíen"), "renuncío" (també "renuncíes", "renuncía" i "renuncíen"), "assocío" (també "assocíes", "assocía" i "assocíen"), etc. Altres verbs que es conjuguen de la mateixa manera: "diferenciar", "apropiar", "adequar", "odiar", etc. És a dir, aquells verbs que  tenen una vocal davant de la terminació ar.

Recordeu que cap d'ells porta accent! L'he posat perquè sigui més fàcil d'identificar la síl·laba tònica.

dijous, 13 de maig de 2010

Fa dies que "tinc que" actualitzar

El fet que en castellà la perífrasi verbal d'obligació sigui "tener que" provoca que se'ns hagi contagiat a nosaltres. En català, per expressar obligació tenim dos tipus de perífrasis diferents:

"Caldre (que)" + infinitiu o "haver de" + infinitiu. Exemples: "Cal dir-los que no vinguin", "Hem de dir-los que no vinguin" en lloc de "Tenim que dir-los que que no vinguin".

dilluns, 3 de maig de 2010

Un diacrític senzillet

Reprenem l'activitat dels accents diacrítics amb un de molt bàsic i fàcil que, fins a dia d'avui, inexplicablement m'havia passat per alt. Es tracta de la partícula "se". Quan parlem de la primera persona del singular del verb saber, l'accentuarem. Exemple: "Ja sé que no ho hauria de fer". En canvi, si diem "Ja se sap quan es jugarà el partit?" o  "La festa se celebrarà la setmana vinent" tenim el "se" sense accent, que es correspon al pronom "es", però que davant del so de "s" adopta aquesta forma.

dimecres, 28 d’abril de 2010

Normes molt bàsiques

Encetem avui la nova etiqueta que vaig decidir d'estrenar l'últim dia. Hi ha una regla molt bàsica pel que fa a la puntuació dels texts. Entre el subjecte i el verb no hi pot haver mai una coma. Exemple: "En Joan Solé, ha dit que..." és incorrecte perquè s'ha d'escriure sense coma.

No obstant això, hi ha una excepció. Si es fa un incís, i solen ser més aviat llargs, s'admet la coma entre subjecte i verb. És a dir: "En Joan, a qui vaig veure l'endemà de la trobada a Barcelona, és un gandul". Hi ha d'haver dues comes, una davant i una darrere de l'incís.

dimecres, 21 d’abril de 2010

Nova etiqueta

Aquests dies he estat rumiant i m'he decidit a afegir una nova etiqueta en els comentaris: Puntuació. Com ja deveu haver percebut, cada etiqueta engloba la temàtica general de què tracta cada missatge que escric.

Doncs bé, en aquesta nova etiqueta aniré incloent algunes normes per a una bona puntuació del text, ja que m'he adonat que es cometen moltes faltes en la col·locació de comes o punts. El proper dia començarem.

divendres, 16 d’abril de 2010

L'accentuació de la "o" (2a part)

Avui, després de la petita "treva" de dimarts, reprenem l'activitat amb la fi del capítol dels accents. La "o" duu accent tancat o agut en els següents casos:
- Les paraules femenines acabades en -ió: oració, equació...
- Les paraules que fan el plural afegint -ns al singular: cançó, mitjó, botó, lleó...
- Tots els adjectius acabats en -ós: curiós, furiós, seriós...
- Les paraules planes i esdrúixoles següents: estómac, furóncol, fórmula, tómbola, pólvora, tórtora, escórpora.
- Infinitius derivats de córrer: ocórrer, recórrer, socórrer, transcórrer.
- Formes del verb ésser: fórem, fóreu, fóssim, fóssiu.

dimarts, 13 d’abril de 2010

1r ANIVERSARI

Tal dia com avui d'ara fa un any fou inaugurat aquest blog. El vaig iniciar amb molta il·lusió, i haig de dir que aquesta il·lusió de què us parlo encara m'empeny per seguir endavant molts anys més.
Us ho haig d'agrair tot a vosaltres, de debò. Tot el mèrit i el fet que hagi pogut continuar durant aquests dotze mesos és vostre. Moltes gràcies i per molts anys!

dimarts, 6 d’abril de 2010

L'accentuació de la "o"

Després de veure, fa unes setmanes, l'accentuació de la "e", avui ens toca parlar de quan porta la "o" accent greu o obert:

- La gran majoria de les paraules planes i esdrúixoles: apòstol, autògraf, cònic, lògic, mòbil, pròleg, sòlid, còlera, glòria, hipòcrita, òpera, harmònica...
- Les següents paraules agudes: això, allò, açò, però, de debò, ressò, espòs, repòs, arròs, talòs.
- Els participis dels compostos del verb cloure: exclòs, inclòs, reclòs, conclòs.

En general aquestes són les regles bàsiques per a una bona accentuació de la "o". El proper dia veurem els casos en què duu accent tancat o agut.

dimarts, 23 de març de 2010

"Paraigua" o "paraigües"?

Sovint quan precipita i ens hem de resguardar de la pluja, neu o el que sigui, diem que utilitzem un "paraigües", però no és ben bé així.
Com que segurament només n'utilitzem un, estem parlant d'un "paraigua", perquè és singular; quan sigui plural sí que direm "paraigües".
Això mateix succeeix amb un "gratacel" i dos/tres/dos-cents "gratacels". Només utilitzem la forma plural si en parlem de més d'un.
Això es deu al castellà, ja que es diu "un/cuatro paraguas" i "un/ocho rascacielos" sempre en plural.

dimarts, 16 de març de 2010

Diferència entre "complet" i "complert"

Moltes vegades he percebut que, en general, costa de saber com s'han d'utilitzar aquestes dues paraules. Doncs bé, "complet" és un adjectiu, el significat del qual és que conté tots els elements o les parts de què ha d'estar constituït; o que té tots els llocs ocupats. Per exemple: "Hotel complet", "Un dinar complet: no hi ha faltat res".
En canvi, "complert" és el participi del verb complir. Per tant direm que "S'han complert les expectatives", "Ha complert la seva promesa", etc.

dimarts, 9 de març de 2010

"Medir" vs. "mesurar"

Molta gent confon els verbs "medir" i "mesurar", en part perquè en castellà tan sols existeix "medir" i no sabem l'equivalent en català.

Segons el DIEC2 "medir" no existeix, ja que no el recull. En català el verb "mesurar" és el que té el mateix significat de "medir" en castellà. Exemple: "La torre mesura (i no medeix) trenta metres".

Ara bé, com a substantiu sí que existeixen "mida" i "mesura", sinònims en alguns contextos determinats.

diumenge, 28 de febrer de 2010

Ho dius "en sèrio"?

Un altre dels típics castellanismes que se sent molt últimament és "en sèrio". En català és una expressió incorrecta; els equivalents són "de debò", "de veres", "de veritat" o "seriosament", en funció del context.

Exemples d'ús: "Lo digo en serio" seria "Ho dic de debò" (també "de veritat", "seriosament"). "He aprobado lengua. En serio?" seria "He aprovat llengua. De veres?".

Per acabar, cal dir que l'adjectiu "sèrio" tampoc no és correcte, sinó que és "seriós". Per exemple: "No sé què li passa avui, està molt seriós".

dimarts, 23 de febrer de 2010

"Delta" i "coma"

Quan parlem de "un" delta fem referència a la formació sedimentària dipositada per un riu en el desguàs a la mar o en un llac. En canvi, "la" delta és la quarta lletra de l'alfabet grec.

"El" coma és l'estat patològic en què s'ha perdut la consciència, la sensibilitat, etc, i es conserven la respiració, la circulació, etc. "La" coma és el signe de puntuació que indica una pausa breu en el discurs.

dimarts, 16 de febrer de 2010

Ós i pèl? O potser os i pel?

Seguint amb els accents diacrítics, avui ens encarregarem de la diferència entre un "ós" i un "os". Tot seguit ens fixarem en quina és la diferència entre "pèl" i "pel".

Un "ós" (i tota la flexió corresponent: "óssa", "óssos", "ósses") és el mamífer carnívor; en canvi, un "os" (el plural, "ossos") és la peça que compon l'esquelet de tots els éssers vertebrats. Exemples: "Aquells óssos són polars", "Quan va caure a terra li van petar els ossos".

Pel que fa a "pèl", és el filament que neix a la pell de la major part de mamífers. "Pel" és la contracció (obligatòria*) de la preposició per i l'article el. Per exemple: "M'ha sortit un pèl enmig del nas", "Passa pel camí que et vaig dir".

* Quan dic obligatòria vull dir que és incorrecte dir: Passa per el camí que et vaig dir; que no s'ha de confondre amb: El regal és per al pare.

divendres, 5 de febrer de 2010

L'accentuació de la "e"(2ª part)

Com ja sabem, la lletra "e" és una de les que es pot accentuar amb accent greu(obert) o agut(tancat).

Duen accent tancat:
- Les terminacions verbals: vingué, vinguérem, vindré...
- Les formes verbals agudes dels compostos de tenir i venir: manté, conté, intervé, convé...
- Les formes verbals agudes acabades en -én del vebr encendre i dels verbs acabats en -tendre: encén, entén, pretén, atén, estén...
- Els adverbis només, després, també, gairebé.
- Els noms i adjectius que fan el plural en -essos: congrés, progrés...(excepcions: xerès, interès, espès).
El proper dia que parli d'ortografia posaré l'accentuació de la "o".

dissabte, 23 de gener de 2010

Tens mal de cap?

Sovint ens confonem quan volem dir que ens fa mal el cap o que tenim un problema (o sigui, un "maldecap").

Si ho escrivim separat, "mal de cap", ens referim que ens fa mal el cap, i si ho ajuntem ens surt "maldecap", és a dir, un problema o una dificultat, allò que ens inquieta.

Exemples: "No em trobo bé, dec tenir mal de cap", "Aquesta situació és un autèntic maldecap per a tothom".

dijous, 14 de gener de 2010

"Quant abans..."?

Estrenem el 2010 amb una estructura sintàctica força freqüent en el nostre vocabulari oral. Avui ens toca parlar de l'expressió castellana "cuanto antes".

La majoria de gent en traduir-la es limita a fer-ho com a "quant abans", incorrecta segons la normativa. Hauríem de dir "com més aviat(millor)" o "al més aviat possible", ja que, com he dit força vegades, les traduccions no s'han de fer paraula per paraula.

Per exemple: "Com més aviat arribem, abans marxarem", "M'heu d'entregar els exercicis al més aviat possible(també "com més aviat")".