Cercar en aquest blog

dissabte, 31 de juliol de 2010

Desa-ho a la "guixeta" de la dreta

En el català oral tendim a utilitzar la paraula "guixeta" perquè pensem que "taquilla" és un barbarisme que prové del castellà.

Però no és cert! La paraula "guixeta" prové del francès, i és el que en termes lingüístics s'anomena una ultracorrecció (o hipercorrecció). És a dir, que la utilitzem com a substituta d'una paraula que creiem que és incorrecta però que no ho és. Segons el DIEC2 una  ultracorrecció és una creació d’una forma lingüística incorrecta aplicant criteris que en d’altres casos originen formes correctes, o fent un raonament correcte a partir de supòsits erronis.

Per tant, direm "taquilla" en lloc de "guixeta"; o "armariet" si anem al gimnàs.

15 comentaris:

Pilar ha dit...

Ens emboliquem amb les arrels d'on provenen els mots.
Tinc la sort d'haver estudiat el català bastant a fons i recordar moltes coses.
El fet d'escriure'l quasi a diari m'ajuda a no oblidar l'après. crec que aquest és un avantatge sobre els que "ho saben" des de sempre.
Gàcies, Abel.

onatge ha dit...

Àbel totalment d'acord amb el què dius. He sentit moltes vegades "guixeta", sempre hi ha qui li semb la que és més català una paraula imprtada malgrat que no estigui al diccionari de català... Però ens aquest moments i des de ja fa temps els mitjants de comunicació fan molt de mal, trinxen l'idioma...

Salut i bona llengua.
onatge

Abel ha dit...

Efectivament els que tenim la sort d'estudiar el català juguem amb avantatge. M'alegro que l'escriguis tan sovint, això és bo.

No cal que em donis les gràcies, no es mereixen. Per a qualsevol dubte, ja ho saps. Per cert, he valorat l'opció de fer l'apartat de frases fetes que em vas comentar, i el faré; el problema és que no sé quan començaré perquè últimament estic molt enfeinat, però segur que serà aviat.

A reveure

Abel ha dit...

Jo un dia estava fent cua a Sants i vaig sentir que un home deia guixeta, i el que és més greu, també ho llegeixo i ho sento, com bé dius tu onatge, als mitjans de comunicació. Tots sabem que realment sí que fan molt de mal, però no hi podem fer res. L'únic que està al meu abast ja ho faig. En fi, salut i llengua

A. ha dit...

Com es nota que treballes. T'he de fer una proposta estrictament lingüística. Saps que faig el video de Paris. Hi ha parts que escric, t'importaria corregir-ho? No és un assumpte immediat, a més no tinc massa cosa escrita. Acceptes?

CRISTINa ha dit...

Que guai! M'has fet tornar a la memòria la tarda en què l'Adrià ens va acompanyar a la Biblioteca de Catalunya :)

Per cert, saps què he vist escrit?!: introduïsca. Suposo que és normatiu, és valencià, no?? Abel, aquestes coses on puc consultar-les, a l'Alcover-Moll? Normatiu, però, només ho és el DIEC em vas dir!

Abel ha dit...

És clar que t'ho corregiré, només cal que m'ho enviïs per correu i ja està. Intentaré fer-ho al més aviat possible, però no et puc assegurar quan. Gràcies per confiar en mi. Fins aviat!

Abel ha dit...

Efectivament això és valencià, completament normatiu si el teu dialecte és aquest. Pots consultar-ho, per exemple, al diccionari dels verbs conjugats (el d'Enciclopèdia Catalana, que inclou totes les variants dialectals). Crec que t'ho vaig comentar, pot ser?

A veure, el tema aquest del diccionari normatiu o no, és molt més complex del que sembla. És cert, el diccionari normatiu de la llengua catalana és el DIEC2 (és el que sempre t'he dit), però també hem de tenir en compte que l'Alcover Moll fa molts anys que es va editar i reflecteix el català que es parlava aleshores, i és molt digne d'ésser tingut en compte, igual que el diccionari d'Enciclopèdia Catalana, semblant al DIEC, però un pèl més "avançat en el temps". Si tens qualsevol dubte quan ens vegem al setembre en parlem, entesos?

A reveure, Cristina!

CRISTINa ha dit...

M'ha quedat claríssim! De totes maneres, recorda'm que hem de parlar-ne perquè vull saber què penses sobre algunes qüestions relacionades amb aquest tema.
Gràciees

Estouns ha dit...

El verb fer pot significar menjar, com quan diem "faré un mos" o "fem un cafè", però algunes persones el fan servir d'una forma una mica forçada (o a mi m'ho sembla). Per exemple, al demanar el dinar en un restaurant diuen "jo faré una amanida i una vedella amb bolets". Això és correcte?

Abel ha dit...

Estouns,
És cert que l'ús del verb fer en segons quins contextos pot ser una mica forçat.
Jo no parlaria en termes de "correcte" o "incorrecte", però sí que desaconsellaria usar el verb fer en aquest cas concret que comentes.

Francisca ha dit...

Hola, estava intentant trobar la paraula correcte que definís els petits espais que sovint hi ha a diferents llocs per guardar les nostres pertinences sota un pany amb clau, i he trobat aquest recurs que em sembla molt interessant, però a la definició que dóna el DIEC del mot taquilla no es recull a aquest concepte, per tant, estic una mica despistada amb la vostra explicació i no se que utilitzar perquè, tal i com heu dit, guixeta no és correcte i armariet tampoc està acceptat.

Gràcies

Abel ha dit...

Hola, Francisca,
Perdona per contestar tan tard, estic enfeinat i mai no trobo el moment adequat per posar-m'hi.
Sobre el que dius, és cert que "guixeta" no és correcte i que "armariet" no surt al DIEC2.
Però respecte d'aquesta última paraula, jo et remeto al diccionari d'Enciclopèdia Catalana (diccionari.cat), on aquesta paraula sí que apareix. La diferència entre aquest i el DIEC és que el segon és el diccionari normatiu del català, però això no treu que en aquest cas el d'Enciclopèdia no sigui vàlid. Es considera, entre els filòlegs, traductors, etc., que l'últim va una mica avançat a l'hora d'acceptar paraules, i en aquest cas jo he optat per incorporar "armariet" al lèxic comú del català.
Si tinc temps aviat faré una entrada sobre aquest tema de diccionaris i recursos en xarxa sobre el català.
Salutacions,
Abel

Francisca ha dit...

Gràcies Abel, tindré en compte la teva explicació.

Abel ha dit...

Gràcies a tu! M'alegra que la gent pregunti dubtes i inquedtuds. Sempre que jo ho sàpiga i estigui al meu abast contestaré ;-)