Cercar en aquest blog

dimecres, 15 de desembre de 2010

Si no, sino, sinó...?

Molta gent té problemes a l'hora de diferenciar l'ús de "sinó" i "si no" (les dues úniques formes existents). Per aquest motiu he decidit intentar aclarir el màxim possible sobre aquesta qüestió.

Quan el "sinó" s'escriu junt ha de dur accent obligatòriament. Es tracta d'una conjunció adversativa que expressa oposició o contrarietat entre els elements que uneix. Exemple: "No arriben avui, sinó la setmana que ve", "No solament jo hi aniré, sinó que tu m'hi acompanyaràs!" (en aquest últim cas parlaríem d'una conjunció distributiva).

Si tenim "si no" (sense accent i separat) fem referència a la conjunció condicional si seguida de la negació no. Per exemple: "T'has de preparar les classes; si no [te les prepares], no te'n sortiràs".

2 comentaris:

CRISTINa ha dit...

En castellà sino sí q existeix i vol dir destí. Ja sé que ho saps, però sabies que hi ha una obra molt famosa del Duque de Rivas que sempre es posa com a exemple d'obra teatral romàntica i que es titula "Don Álvaro o la fuerza del sino"?
Ja sé que encara esperes la llista, però és que no vull que vagis a comprar res sense mi ;)

Abel ha dit...

Sabia que existia "sino" en castellà, però desconeixia l'obra de què parles! Per desgràcia meva només conec prou bé la literatura catalana. Gràcies per l'apunt, sempre és d'agrair.
Pel que fa a la llista, entenc que tens bones intencions xD. Espero que anem a comprar abans del Nadal, que vull uns quants llibres que encara no tinc ;)