Cercar en aquest blog

divendres, 28 de maig de 2010

"Tan" o "tant"?

Molt sovint ens preguntem quan hem d'escriure "tan" i "tant", ja que ambdues paraules sempre es confonen. Per fer-ho de manera correcta, només cal seguir unes regles molt senzilles.
 
Escrivim "tan" davant d'adjectiu, de participi i d'adverbi. Per exemple: "És tan interessant", "És tan donat a queixar-se", "No vagis tan de pressa".

En canvi, escrivirem "tant" darrere d'un verb, en oracions amb valor d'inclusió i en oracions comparatives amb nom. Exemples: "M'agrada tant", "Tant en Joan com en Pere són esportistes", "Aquesta nit tindrem tant rebombori com abans-d'ahir".

divendres, 21 de maig de 2010

Com es pronuncien algunes formes verbals

Per encetar el tema d'avui ens serveix el verb del títol. Quina n'és la vocal tònica? La u? La i? Per tal de veure-ho amb més claredat, hi posaré un accent (lògicament no en duu): "pronuncíen".

El mateix que passa amb el verb pronunciar passa amb molts altres: "canvío" (també "canvíes", "canvía" i "canvíen"), "estudío" (també "estudíes", "estudía" i "estudíen"), "denuncío" (també "denuncíes", "denuncía" i "denuncíen"), "renuncío" (també "renuncíes", "renuncía" i "renuncíen"), "assocío" (també "assocíes", "assocía" i "assocíen"), etc. Altres verbs que es conjuguen de la mateixa manera: "diferenciar", "apropiar", "adequar", "odiar", etc. És a dir, aquells verbs que  tenen una vocal davant de la terminació ar.

Recordeu que cap d'ells porta accent! L'he posat perquè sigui més fàcil d'identificar la síl·laba tònica.

dijous, 13 de maig de 2010

Fa dies que "tinc que" actualitzar

El fet que en castellà la perífrasi verbal d'obligació sigui "tener que" provoca que se'ns hagi contagiat a nosaltres. En català, per expressar obligació tenim dos tipus de perífrasis diferents:

"Caldre (que)" + infinitiu o "haver de" + infinitiu. Exemples: "Cal dir-los que no vinguin", "Hem de dir-los que no vinguin" en lloc de "Tenim que dir-los que que no vinguin".

dilluns, 3 de maig de 2010

Un diacrític senzillet

Reprenem l'activitat dels accents diacrítics amb un de molt bàsic i fàcil que, fins a dia d'avui, inexplicablement m'havia passat per alt. Es tracta de la partícula "se". Quan parlem de la primera persona del singular del verb saber, l'accentuarem. Exemple: "Ja sé que no ho hauria de fer". En canvi, si diem "Ja se sap quan es jugarà el partit?" o  "La festa se celebrarà la setmana vinent" tenim el "se" sense accent, que es correspon al pronom "es", però que davant del so de "s" adopta aquesta forma.