Cercar en aquest blog

dilluns, 25 de juliol de 2011

El Canigó de Jacint Verdaguer

Avui no parlo sobre cap barbarisme ni cap construcció sintàctica. Avui em ve de gust parlar-vos d'una de les obres més grans de la literatura catalana: el Canigó de Jacint Verdaguer.

Tinc l'excusa que ahir vaig anar d'excursió a pujar a l'Aneto, i de pujada vaig passar per davant de la Maladeta (o això crec, segons els mapes), que és la Maleïda del poema de Mn. Cinto Verdaguer. Així doncs, aprofito l'avinentesa per recomanar-vos a tots la lectura de Canigó, si és que encara no l'heu feta, perquè si us agrada llegir poesia en gaudireu moltíssim, creieu-me. Us servirà per conèixer millor la geografia pirinenca.

A banda, em va agradar molt que al refugi de La Renclusa (inaugurat el 1916, si no recordo malament), que és des d'on vaig iniciar l'ascens, tenen una petita placa commemorant el poema de Verdaguer.

2 comentaris:

Barcelona m'enamora ha dit...

Ben tornat de vacances! A 4t d'ESO vam representar Canigó i el més curiós és que encara m'enrocordo del tros que recitava, jo feia de goja de banyoles. Va quedar una obra molt bonica.

I al Canigó també hi vam anar amb l'escola abans de fer l'obra per ambientar-nos. Està molt bé, val la pena anar-hi.

Abel ha dit...

Ostres, quins records tan macos!
Jo també tinc la intenció d'anar-hi aviat, al Canigó, ara que ja he coronat Catalunya (l'estiu passat) i els Pirineus (aquest diumenge passat). Espero poder-hi anar aquest agost, si tot va bé.