Cercar en aquest blog

divendres, 5 d’agost de 2011

"Cremallera" i "ordre"

Tornant a les paraules que canvien de significat segons el seu gènere, avui vull parlar de "cremallera" i "ordre".

EL cremallera és el ferrocarril de muntanya com els de Montserrat o el de Núria, per exemple. LA cremallera, en canvi, és el sistema de tancament de les peces de vestir, de les motxilles, etc.

Ordre en masculí fa referència a la "disposició regular de les coses", segons diu el DIEC2; en femení es refereix a un manament que cal obeir.

M'he fixat que el DIEC2 remet la forma "orde" a alguns significats d'"ordre", però no ens confonguem perquè no els inclou tots, com el significat que té a veure amb la religió, per exemple. És a dir, que d'"ordre" sempre se'n pot dir "orde", però "orde" no sempre pot ser "ordre". No sé si m'he explicat gaire bé, em sembla que avui no estic inspirat.

Per cert, aquesta és l'entrada número 100!! Gràcies a tots els que ho feu possible ;-)

6 comentaris:

onatge ha dit...

Visca els CENT!!!
Normalment els que són d'una "orde" acaben donant "ordres...".

Des del far salut.
onatge

Abel ha dit...

Gràcies, onatge. Estic content d'haver arribat als 100, és un número maco!

Això d'acabar donant ordres és una discussió que no em pertoca de fer, tot i que penso que tens raó :-)

Salut!

Pilar ha dit...

Un centenar d'entrades dedicades a l'atenció i la cura de la nostra llengua, no són qualsevol cosa.
Felicitats, Abel!

Abel ha dit...

Gràcies, Pilar! M'agrada veure que la meva feina serveix d'alguna cosa!

Anònim ha dit...

Una cremallera és un castellanisme en sentit de "tancadura" de vestit

Abel ha dit...

Segons el DCVB, el terme "cremallera" ha estat pres modernament del francès "crémaillère". Això mateix és el que també es diu al Gran diccionari de la llengua catalana, d'Enciclopèdia Catalana.

Dit això, em permeto la llicència de fer un breu comentari: el contacte entre llengües és normal (sóc conscient que entre el català i el castellà el contacte és molt més fort que entre altres llengües d'altres territoris); l'evolució lingüística és una cosa inevitable, forma part de la normalitat. Amb això vull dir que si el català incorpora paraules d'altres llengües (llegeixi's castellà, francès o anglès, per exemple) no té per què ser vist com una cosa dolenta. Evidentment que certes paraules seria millor que es quedessin al marge del lèxic freqüent del català i que no s'hi incorporessin, però no hauríem de ser tan reticents a acceptar la relitat lingüística que ens envolta, que és molt i molt complexa.