Cercar en aquest blog

diumenge, 25 de setembre de 2011

Canvis ortogràfics derivats de la flexió dels adjectius

Tot seguit exposo algunes de les "normes" més importants sobre els canvis que es produeixen en els adjectius en fer-ne la flexió.

- Aparició de la -n- etimològica en els adjectius que en masculí singular acaben en vocal tònica: bo, bona, bons, bones.
- Sonoritzacions de sons (oclusius i fricatius sords): buit, buida, buits, buides; groc, groga, grocs,  grogues.
- Canvis ortogràfics: tranquil, tranquil·la, tranquils, tranquil·les; espès, espessa, espessos, espesses.
- Pas de la -u- a la -v- en els mots acabats en -au, -iu, -ou: blau, blava, blaus, blaves; viu, viva, vius, vives; nou, nova, nous, noves
- Presència o absència d'accents i de dièresi: tebi, tèbia, tebis, tèbies; genuí, genuïna, genuïns, genuïnes.
- Canvi de la lletra -e- en -o- quan el masculí acaba amb -leg: homòleg, homòloga, homòlegs, homòlogues; anàleg, anàloga, anàlegs, anàlogues.