Cercar en aquest blog

dilluns, 7 de novembre de 2011

Apunts sobre els quantitatius indefinits

Després dels últims dies, en què parlàvem dels adjectius i dels canvis que pateixen quan els passem a plural o a femení, avui us presento algunes qüestions relatives als quantitatius. Recordem que els quantificadors quantitatius (la terminologia pot variar d'un manual a un altre; Fabra, per exemple, parla d'indefinits) són els que indiquen la quantitat d'un conjunt de coses o de persones, sense precisar-la numèricament. Sempre precedeixen el substantiu que determinen.

Els variables són: molt (-a, -s, -es), poc (-a, -s, -es), quant (-a, -s, -es), tant (-a, -s, -es), bastant (-s) i gaire (-s). Els invariables són: més (de), menys (de), gens (de), prou (de), força, massa i que.

La qüestió que avui us vull comentar és la següent: no existeixen les formes "prous", "forces" o "masses", així com tampoc "bastanta" o "bastantes". Evidentment que en la llengua oral col·loquial i espontània jo també uso algunes d'aquestes formes, però en contextos formals i en llengua escrita (entenc també en àmbits formals) s'hauria d'evitar d'utilitzar aquestes formes que he esmentat.

Es podrien fer algunes apreciacions més sobre aquest tema, però ja sabeu que no m'agrada fer comentaris molt llargs (perquè entenc que es pot fer pesat de llegir i que com més curt més amè). Per tant, ho deixo aquí!

6 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

En prenc nota que jo el “masses” si que el faig servir. Gràcies.

Abel ha dit...

En contextos informals i col·loquials és normal que es faci servir (m'hi incloc), però és recomanable d'evitar-ne l'ús en situacions formals.
Gràcies a tu

Pere ha dit...

Si ho estic entenent bé, el DIEC sí que recull la forma "bastantes". Vegeu els exemples de la definició:

http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=bastant&operEntrada=0

On m'estic perdent?

Abel ha dit...

Pere,
És cert, al DIEC2 hi ha exemples amb les formes "bastanta" i "bastantes". Demano perdó perquè no ho havia advertit.
En tot cas, us explico quin crec que és l'origen de la meva relliscada: la Gramàtica catalana de Fabra de l'any 1918 (la gramàtica normativa vigent) diu precisament això, que "en la llengua parlada és corrent de donar a bastant un femení". Però en la llengua normativa (i, evidentment, també estàndard) no s'accepta, segons es deriva de la forma com ho va dir fabra.
Per tant, puc deduir que si al diccionari de l'Institut apareix aquesta forma deu ser perquè en la futura gramàtica normativa estarà acceptada.
No sé si l'explicació del que crec que ha originat aquest error s'ha entès.

Anònim ha dit...

Bona tarda,

Algú em podria dir si és correcte la construcció "massa poc" temps?

Moltes gràcies,

Abel ha dit...

Hola!

Sí, en principi no hi ha cap problema per dir o escriure "massa poc". Potser seria més "normal" de dir "molt poc", però jo no hi veig cap inconvenient. Si busques "poc" al DIEC2 apareix l'expressió "massa poc!" per 'indicar que un càstig, un fracàs, etc., és ben merescut'. No és aquest cas, evidentment, però si existeix en aquest context podem intuir que és una construcció vàlida.