Cercar en aquest blog

divendres, 28 de gener de 2011

Sobre el verb disfrutar

El verb "disfrutar" és un castellanisme. És cert que últimament té un ús força estès arreu del territori, però no és admès pel DIEC2 (perquè Fabra no l'inclogué al "Diccionari general de la llengua catalana" de 1932). Si prenem com a referència certs mitjans de comunicació (TV3 i Catalunya Ràdio, per exemple) en fan un ús normal perquè el seu Manual d'Estil l'inclou com a específic del llenguatge col·loquial i en espais informals (diàlegs o declaracions).

Si opteu per la possibilitat més genuïna, cosa que seria preferible, us animo a fer servir altres verbs com: "gaudir" i "fruir" en contexts formals, "xalar" i "passar-s'ho bé" en contexts no tan formals, o "delectar-se", que també pot ser una bona alternativa.

dimecres, 19 de gener de 2011

Altres, d'altres i altres 'altres'

A la interessant secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari ARA vaig llegir un article el passat dilluns que crec que val la pena llegir. Us el copio aquí sota:

"N'hi ha moltes cadires" és un dels errors típics dels aprenents del català. Diuen un en que no toca i que ells associen a haver-hi. És un en que està molt emparentat amb el de que vèiem l'altre dia, però quan sentim "entre d'altres persones" som pocs els que arrufem el nas. I, tanmateix, és un de gairebé tan sobrer com l'en. De fet, en i de van sovint de bracet: en és la part que prenem d'un tot que introduïm amb de.

Igual com diem "Hi ha moltes cadires plegables" i "N'hi ha moltes de plegables", pot semblar que hauríem de dir "entre altres persones" i "entre d'altres". La norma, però, és molt més ambigua en el segon cas i obre la porta a una opcionalitat que, aliada amb la inseguretat, ens inunda de d'altres. Rere aquests d'altres hi ha un mandrós i ben poc aconsellable principi tàcit: "En cas de dubte, com més diferent del castellà millor, encara que quedi farragós i recarregat".

Aquesta exuberància irracional de d'altres l'han denunciat tots els experts i potser ja seria hora de combatre-la amb una norma més clara i taxativa que faci d'altres obligatori quan va amb en ("N'he vist d'altres"), opcional quan (sense en) fa de pronom ("Uns diuen sí i (d')altres no") i no-estàndard en la resta de casos ("He llegit (*d')altres llibres"). Sempre, esclar, que sigui aquest de i no el que exigeixen altres contextos sintàctics ("N'hi ha de meus però també d'altres persones").

dimecres, 12 de gener de 2011

Us en doneu compte?

Ja fa temps que ho sento dir, que ho corregeixo quan algun conegut o amic meu ho diu, però no hi ha manera. Per molt que ho intenti penso que aquesta batalla en concret no l'he sabuda guanyar.

El típic "donar-se compte" (o fins i tot "conte", que també ho he vist escrit) és una d'aquelles que no ho semblen però que són incorrectes. Si volem fer-ne un ús correcte direm: "adonar-se", "apercebre's", "parar esment", "notar", "observar", "percebre", depenent del context en què l'usem.

dilluns, 3 de gener de 2011

Vocabulari nadalenc

Vull dir, abans de començar, que aquesta entrada havia de publicar-se el dia 31 del passat mes de desembre, però per diverses raons em va ser impossible. Així, doncs, ho deixo tal com hauria d’haver estat publicat.

La forma correcta és “Nadal” i no pas “Nadals”. En plural, però, es pot dir si fem referència a diferents anys: “Va venir a casa tres Nadals seguits”. El 24 de desembre és “nit de Nadal” i el 31, la “nit de Cap d’Any”. El 5 de gener es fa la “cavalcada de Reis”. Les felicitacions més habituals són: “Bones festes”, “Bon Nadal”, “Bon any” i “Feliç any nou”. El “Pare Noel” també pot ésser anomenat “Santa Claus” i “Papà Noel”.

I, com se sol dir, per Nadal cada ovella al seu corral. FELIÇ 2011!

Tot això ha estat extret del portal Ésadir, on hi ha moltes més qüestions relacionades amb el vocabulari de Nadal. http://esadir.cat/noms/entitats/entitatssocietat/vocabularifestesnadal