Cercar en aquest blog

divendres, 25 de febrer de 2011

Diferències entre doblar i doblegar

Molt sovint he notat que la diferència entre aquests dos verbs no és del tot clara. Aquests són els seus significats més generals (segons el DIEC2), i també els més usats.

Doblar:
1. Fer doble (Doblar una quantitat).
2. Ésser el doble (Ells eren més de mil, però nosaltres els doblàvem).
3. Proveir (una pel·lícula) de banda sonora o de diàlegs en una altra llengua.
4. En el joc del dòmino, posar un doble.

Doblegar:
1. Fer que una part (d’un objecte flexible) vingui a aplicar-se sobre l’altra part de manera que resti totalment o parcialment doblat (Doblegar un full pel mig).
2. Una càrrega excessiva, fer anar acotat o corbat algú.
3. Obligar algú a fer allò que es resistia a fer (Em va doblegar a còpia de paciència).

Un dels principals errors sol ser, per exemple, dir “He doblat un full”, ja que en castellà “doblar” sí que té aquest significat. Però si diem això el que volem dir és que hem multiplicat el full i que ara en tenim dos.

dimecres, 16 de febrer de 2011

Com va aquí el verb: en singular o en plural?

Us copio un altre article de l'Albert Pla Nualart publicat al diari ARA el passat divendres 28 de gener.

"La concordança entre subjecte i verb no és sempre tan clara com sembla. El plural tant el pot marcar la forma (molts) com el sentit (la majoria). Quan una forma en singular té un sentit plural, el verb pot anar en singular ("La majoria pensa") o en plural ("La majoria pensen"). Però si té un complement del nom en plural és preferible que el verb també hi vagi: "La gran majoria d'estudiants no han votat", "El 25% dels nens no esmorzen a casa".

Quan el subjecte és una part que es pren d'un tot, de vegades la concordança vacil·la. En el títol d'ahir, "Un de cada quatre dependents no cobra", el verb ha d'anar en singular, malgrat que ple sentit, i també per desgràcia, aquest un són molts. En canvi, en la frase "Un dels punts que ha causat més enrenou és...", el verb en singular respon més a una trampa perceptiva que a la lògica gramatical. En efecte, els que causen enrenou són els punts, dels quals el subjecte només és un. I, per tant, han causat sembla l'opció més correcta.

És un cas en què la lògica i intuïció no van de bracet. Una normativa molt logicista es limitaria  a dir que ha causat és incorrecte, i el parany quedaria parat perquè l'escriptor incaut hi caigués. La RAE, al Panhispánico de dudas, es mostra més prudent. Remarcant que el plural és més correcte, també admet el singular. És una posició que aplaudeixo i que faríem bé d'imitar. Hi veig la humilitat del savi que sap que no pot matar tot el que és gras".

diumenge, 6 de febrer de 2011

"Sortir de l'armari lingüístic"

Avui m'agradaria parlar-vos d'una cosa que és completament diferent de la rutina diària del blog. Us vull recomanar un llibre: Sortir de l'armari lingüístic, de Ferran Suay i Gemma Sanginés (publicat per Angle Editorial). Penso que val molt (moltíssim, de fet) la pena de llegir, per si us interessa, us en copio un petit fragment: 

"Catalanoparlants que canvien de llengua quan algú que parla castellà s'incorpora a la conversa; nouvinguts que aprenen català però que se senten menyspreats perquè tothom se n'estranya i se'ls adreça d'entrada en castellà; catalans 'cremats' de demanar als operadors telefònics que els atenguin en la seva llengua; gent arribada a Catalunya des d'altres indrets fa dècades i que no es llancen a parlar la llengua pròpia del país per 'vergonya'...

Aquestes i moltes altres situacions lingüístiques, totes reals, apareixen en aquest llibre. Experiències més o menys estressants, causades per la situació de minorització de la llengua catalana. Els psicòlegs Ferran Suay i Gemma Sanginés, amb àmplia experiència en organització de Tallers per la Llengua, descriuen i analitzen aquestes situacions, que fins ara només tractava la filologia o la sociolingüística, en treuen conclusions i, des de la psicologia social, ens ofereixen pautes sobre com actuar per afavorir l'ús del català d'una manera còmoda.

Una guia pràctica que dóna consells lògics i realitzables sobre com millorar la nostra conducta lingüística, eliminar prejudicis, aprendre a viure en català sense traumes i, de passada, contribuir a l'avenç social de la llengua".