Cercar en aquest blog

dimecres, 27 d’abril de 2011

Diada de la Mare de Déu de Montserrat

Així com dissabte passat fèiem referència al dia de Sant Jordi com a excusa per a algunes frases fetes relacionades amb els llibres i les roses; avui toca fer referència a Montserrat, la patrona de Catalunya. Així doncs, també, per molts anys a totes les Montserrat!

Us deixo el poema de Jacint Verdaguer que commemora la nostra patrona. Per mi el millor poeta que hi ha hagut mai en la història de la nostra llengua. (Pot ser que no penseu el mateix, és normal, jo tinc una debilitat especial per Verdaguer).


Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel,
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.

Amb serra d’or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau;
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dincs vostre mantell blau.

Alba naixent d’estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s’és posada,
el sol sos raigs vos dóna per vestit.

Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d’Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.

Doneu consol a qui la pàtria enyora,
sens veure mai els cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
torneu a Déu els cors que l’han deixat.

Mística Font de l’aigua de la vida,
rageu del Cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixeu-li per florida;
feu-ne, si us plau, el vostre paradís.

Ditxosos ulls, Maria, els que us vegin!
ditxós el cor que s’obri a vostra llum!
Roser del Cel, que els serafins voltegen,
a ma oració doneu vostre perfum.

Cedre gentil, del Líbano corona,
Arbre d’encens, Palmera de Sion,
el fruit sagrat que vostre amor ens dóna
és Jesucrist, el Redemptor del món.

Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat el nostre Sinaí:
sient per tots l’escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní.

Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel,
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.


A banda de tot això, avui fa 6 mesos de la mort del Dr. Joan Solà, un dels filòlegs més importants que hi ha hagut mai al nostre país.

dissabte, 23 d’abril de 2011

La festa del llibre i la rosa

Avui se celebra la Diada de Sant Jordi. Primer de tot, doncs, aprofito per felicitar tots els Jordis: per molts anys! El fet que avui sigui Sant Jordi em serveix d'excusa per unes quantes frases fetes:

"Deixar els llibres" vol dir abandonar els estudis; "Parlar com un llibre" significa parlar molt doctament.

"Estar sobre un llit de roses" vol dir estar en una situació molt plaent; "Fresc com una rosa" és tenir un aspecte jovenívol, sanitós; "Tenir una rosa a cada galta" vol dir tenir les galtes vermelles.

dimecres, 13 d’abril de 2011

2n ANIVERSARI

Avui celebrem el segon aniversari del blog. Sí, sí, ja han passat dos anys des que vàrem començar el nostre camí lingüístic. A mi se m'ha passat volant, a vosaltres no? 

Bé, suposo que és evident que tot el mèrit és vostre, que dia a dia feu del blog un espai interessant i culte amb els vostres comentaris i les vostres aportacions. Moltes gràcies a tots, de debò. Jo us prometo que seguiré el meu camí igual que ho he fet fins ara, amb entusiasme i ganes de seguir difonent un ús correcte del català, perquè és necessari i perquè m'agrada.

dimecres, 6 d’abril de 2011

Complements directes amb 'a' i sense

Us deixo un altre article de l'Albert Pla Nualart al diari ARA del divendres 18 de febrer. D'aquí uns dies tornaré a actualitzar el blog amb una mica més de freqüència, que fa unes setmanes que estic molt enfeinat i no he tingut temps.

"Un lector no veu clar que en la frase d'ahir "Al pare no l'he vist" escrigui al pare i no el pare. Ell té entès que el complement directe (CD) no porta cap a al davant. És un tema interessant que Joan Solà va deixar clar en la seva última lliçó. Simplificant-ho una mica, Solà diu que la a només és incorrecta quan el CD va darrere el verb, no és un pronom fort i no crea ambigüitat. Vegem quan podem -i per mi és millor- posar-hi la a.

Sempre que el CD vagi davant del verb. Passa en dislocacions ("A l'Anna no l'ha vist"), en oracions de relatiu ("La dona a qui estima") i en les interrogatives ("A qui ha insultat?"). Si escrivim "L'Anna no l'ha vist", "La dona que estima" i "Qui ha insultat", no podem saber qui veu, qui estima i qui insulta. I, si no volem crear estranyes asimetries, crec que val més mantenir-la encara que un canvi de persona desfaci l'ambigüitat ("A l'Anna no l'ha vist").

La a també és lícita davant pronoms com cadascú, qualsevol, ningú, algú i tothom i és obligatòria davant pronoms personals forts, que quan fan de CD són duplicats amb un pronom feble: "L'he vist a ell", "M'afecta a mi". Si hi ha duplicació, encara que no sigui amb pronom, la a s'ha de mantenir: "Ens acusa als professors". I també s'ha de mantenir, per simetria, en frases com "A qui fa molt que no veig és al Joan", "M'han renyat a mi i als meus companys". I el consell final és: sempre que sense a la frase sigui ambigua, poseu-hi a".