Cercar en aquest blog

divendres, 19 d’agost de 2011

Ojalà...

Avui us parlo d'un barbarisme que ha estat força estès arreu, però que últimament sento menys. No sé si només ho percebo jo, però tinc la sensació que cada vegada entre els catalans hi ha més cura lingüística. Si és així millor, és bon senyal.

Per aconseguir un bon és del català, depurat de castellanismes i d'incorreccions que empobreixen la nostra llengua, hem de dir "tant de bo". No deixa de ser curiós, però, almenys per a la gent que ens interessa la llengua, com moltes persones adopten la paraula "tal qual" i l'adapten a les nostres regles ortogràfiques (en el cas de "ojalà" posant-hi l'accent obert). Almenys hem guanyat la batalla ortogràfica, que ja és molt en un país en què la llengua no gosa de la normalitat que hauria de tenir, com qualsevol altra llengua del món. Tant de bo l'aconseguim algun dia, aquesta normalitat!

divendres, 5 d’agost de 2011

"Cremallera" i "ordre"

Tornant a les paraules que canvien de significat segons el seu gènere, avui vull parlar de "cremallera" i "ordre".

EL cremallera és el ferrocarril de muntanya com els de Montserrat o el de Núria, per exemple. LA cremallera, en canvi, és el sistema de tancament de les peces de vestir, de les motxilles, etc.

Ordre en masculí fa referència a la "disposició regular de les coses", segons diu el DIEC2; en femení es refereix a un manament que cal obeir.

M'he fixat que el DIEC2 remet la forma "orde" a alguns significats d'"ordre", però no ens confonguem perquè no els inclou tots, com el significat que té a veure amb la religió, per exemple. És a dir, que d'"ordre" sempre se'n pot dir "orde", però "orde" no sempre pot ser "ordre". No sé si m'he explicat gaire bé, em sembla que avui no estic inspirat.

Per cert, aquesta és l'entrada número 100!! Gràcies a tots els que ho feu possible ;-)