Cercar en aquest blog

diumenge, 25 de setembre de 2011

Canvis ortogràfics derivats de la flexió dels adjectius

Tot seguit exposo algunes de les "normes" més importants sobre els canvis que es produeixen en els adjectius en fer-ne la flexió.

- Aparició de la -n- etimològica en els adjectius que en masculí singular acaben en vocal tònica: bo, bona, bons, bones.
- Sonoritzacions de sons (oclusius i fricatius sords): buit, buida, buits, buides; groc, groga, grocs,  grogues.
- Canvis ortogràfics: tranquil, tranquil·la, tranquils, tranquil·les; espès, espessa, espessos, espesses.
- Pas de la -u- a la -v- en els mots acabats en -au, -iu, -ou: blau, blava, blaus, blaves; viu, viva, vius, vives; nou, nova, nous, noves
- Presència o absència d'accents i de dièresi: tebi, tèbia, tebis, tèbies; genuí, genuïna, genuïns, genuïnes.
- Canvi de la lletra -e- en -o- quan el masculí acaba amb -leg: homòleg, homòloga, homòlegs, homòlogues; anàleg, anàloga, anàlegs, anàlogues.

dissabte, 17 de setembre de 2011

Més qüestions sobre el gènere dels adjectius

Quan l'últim dia parlàvem del gènere dels adjectius vam fer-ne una classificació en una o dues terminacions. En els adjectius d'una terminació incloíem els acabats en -e àtona, però no tots, sinó "la majoria". És a dir, que n'hi ha alguns que tenen aquesta terminació àtona però que, en canvi, fan el plural amb -a (i no són, per tant, d'una terminació). Avui, doncs, us faig una petita llista que inclou aquells adjectius més comuns i freqüents en la llengua del dia a dia; evidentment, no hi són tots.

agre / ample / benigne / culte / destre / digne / esquerre / inepte / magre / maligne / negre / pobre / pulcre / recte / selecte / sinistre / vague [...]

També alguns acabats en -cte.

abjecte / abstracte / addicte / autodidacte / circumspecte / compacte / convicte / correcte / directe / docte / estricte / estupefacte / exacte / infecte / intacte / invicte / predilecte / perfecte [...]

És a dir, tots aquests adjectius fan la forma femenina amb una -a final.

dilluns, 5 de setembre de 2011

Sobre el gènere dels adjectius

M'he fixat que tot sovint apareixen dificultats a l'hora d'escriure segons quins adjectius en la forma femenina o en les formes de plural. Per tal d'abordar el tema amb senzillesa, dividim els adjectius segons que siguin d'una terminació o de dues.

- Els adjectius de doble terminació són els que tenen morfemes diferents per al masculí i per al femení (és a dir, que canvien). Així doncs: 
     -Ø / -o / -e per al masculí: gris-Ø, fond-o, ampl-e.
     -a per al femení: gris-a, fond-a, ampl-a.

- Els adjectius d'una sola terminació tenen la mateixa forma per al gènere masculí que per al femení (és a dir, que no canvien). Incloem els següents grups:
     - La majoria dels acabats en -e àtona, inclosos els acabats en -ble:        jove, lliure, alegrefeble.
     - Els acabats en:
          -ista, -cida: egoista, homicida.
         -al, -el, -il: actual, rebel, difícil. (Excepcions: mal/mala,                   tranquil/tranquil·la, paral·lel/paral·lela...).
          -ant, -ent: elegant, eficient. (Excepcions: atent/atenta,       
          valent/valenta, dolent/dolenta...).
          -ar, -or: popular, anterior. (Excepcions: avar/avara, car/cara,
          sonor/sonora, traïdor/traïdora...).

Per acabar, recordem que els adjectius acabats en -ç tenen una sola terminació en el singular però dues en el plural: home audaç i feliç; dona audaç i feliç; homes audaços i feliços; dones audaces i felices.