Cercar en aquest blog

dilluns, 9 de gener de 2012

"Número" i "nombre"

Els diccionaris preveuen una especialització (i, per tant, una diferència) entre "número" i "nombre". En matemàtiques, per exemple, es parla de "nombres naturals", "nombres enters", "nombres reals"... A més a més, "nombre" vol dir "quantitat comptable indeterminada", la qual cosa no es pot expressar amb "número". Exemple: "*Un gran número de persones ha anat aquest estiu a la platja", la paraula correcta és "nombre".

"Número" indica "nombre amb què una persona o una cosa és designada dins una sèrie o col·lecció". Es refereix a una xifra concreta. Exemples: "Ha sortit el número 2 de la revista de poesia"; "Viu al número 114 del carrer Aribau".

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Escolta noi,

Molt d'espai del català però... ehem, aclarim-nos, hi ha faltes en aquest text!

L’objectiu del (blog)* és intentar aclarir tots aquells dubtes i/o qüestions que tingueu sobre la llengua catalana, sense voler interferir en els costums de la parla que us caracteritzen. Qualsevol pregunta, queixa, dubte, etc(,)* que tingueu (serà molt ben rebut/uda i contestat/ada)(al)* més aviat possible.

Anem per parts perquè n'hi ha per estona. Cada parèntesi amb asterisc [()*] és una cosa que considero que s'hauria de corregir.

(blog)* Segons tinc entès, la forma correcta per anomenar una bitàcola és bloc amb C. O això diuen el TERMCAT i el DIEC. O és que hi ha alguna normativa o gramàtica que empari la forma amb G?

etc(,)* Imagino que ha estat un petit lapsus, però després de l'abreviatura d'etcètera, com després de totes les abreviatures, hi va un punt.

(serà molt ben rebut/uda i contestat/ada)* He vist que amb tot aquest escampall de masculins, barres i femenins intentes caure en la ultracorrecció de la feminització negativa. Això no és que sigui incorrecte però sí que fa sagnar els ulls dels qui ho llegeixen. Jo et recomano que ho canviïs per una forma més senzilla i entenedora: passar-ho a plural.

Mira, quedaria així: seran molt ben rebuts i contestats.

Finalment hi ha el problema de (al)* A+el normalment introdueix una clàusula preposicional o indirecta i aquí el que introdueixes és un complement circumstancial de temps. En aquest cas, en comptes de posar AL, hi hauria d'anar EL.

Bé, espero seguir llegint-te. Sens dubte són lectures gratificants.

Atentament,

Guifré Taltavull.

Abel ha dit...

Benvolgut Guifré Taltavull,

Agraeixo sincerament les teves paraules. Comentaris com el teu són molt útils perquè entre tots puguem millorar encara més la correcció lingüística de la nostra estimada llengua. En tot cas, explico el meu punt de vista sobre tot el que has comentat.

És cert que tant el TERMCAT com el DIEC2 recullen la forma amb C. Jo sóc dels que pensa que la llengua no la podem enrigidir. Sóc de l’opinió que la forma que hauria de ser admesa per la normativa és amb G, però com que no ho fa em permeto la llicència d’escriure-ho així. En tot cas, el passat 5 de març de 2011, en un comentari aquí al blog, ja em van preguntar sobre la qüestió, i vaig dir que al següent enllaç del blog de Gabriel Bibiloni (http://bibiloni.cat/blog/blog.html) hi ha la seva opinió sobre això, la qual comparteixo i defenso. Per tant, és una decisió personal, més enllà del fet que la normativa digui que s’ha d’escriure amb C.

En el cas del punt de després de “etc” tens raó, el dia que ho vaig escriure em devia despistar. Efectivament totes les abreviatures han de dur el punt. Moltes gràcies, ara ho esmeno.

Això de rebut/uda i contestat/ada ho vaig fer perquè s’entengués que el participi es refereix tant a “pregunta”, “queixa” com “dubte”. Passar-ho al plural podria ser una solució, evidentment, però penso que així ja està bé. En tot cas, passant-ho al plural, també hauria adoptat les formes rebuts/des i contestats/des. És una qüestió que vaig fer perquè en aquell moment em va semblar que així quedava bé, més enllà de plantejar-me si des d’un punt de vista normatiu és correcte o no.

Pel que fa al tema de la preposició en contacte amb l’article, cito textualment el que hi ha a la pàgina 676 del Manual d’estil, de Josep M. Mestres, Joan Costa, Mireia Oliva i Ricard Fité (hi ha informació més detallada a les pàgines 804 i 805):

“Per indicar que alguna cosa s’ha de fer tan aviat/tard com sigui possible, fem servir, a més d’aquesta, les expressions al més [...] possible i com més [...] millor.”

A la pàgina 804 es diu que el que fa que s’escrigui així i no amb EL és el fet que després hi ha un adverbi.

Crec que ja he explicat tot el que calia dir sobre les teves interessants observacions. T’agraeixo, un cop més, que hagis decidit plantejar-me els teus dubtes. Gràcies.

Abel

Abel ha dit...

Per cert, m'he descuidat de dir que si mires les definicions del DIEC2 de la paraula "aviat", en els exemples apareix aquesta expressió ben escrita, amb la A.

Anònim ha dit...

Hola noi,

T'agraeixo enormement la rapidesa i l'eficàcia amb la que has contestat els meus dubtes.

Segueix així i aviat podràs fer ombra a Solà i a altres grans de la nostra llengua.

Atentament,
Guifré Taltavull

Abel ha dit...

No es mereixen. M'alegro que entre tots plegats puguem debatre i parlar sobre aquestes qüestions.
Ui, això de fer ombra Solà i tots els grans estudiosos de la llengua, no sé què dir-te, ja m'agradaria, però si algun dia arriba serà d'aquí molt.
Gràcies i salutacions!