Cercar en aquest blog

divendres, 16 de novembre de 2012

Últims diacrítics

Amb els d'avui ja haurem repassat, al llarg de tots aquests mesos, tots els diacrítics que existeixen en català. Els que ens queden són "Déu", "jóc", "què" i "rés".

"Déu", en majúscula, és la paraula que fa referència a la divinitat. També porten accent, en aquest cas, les paraules "adéu" i "semidéu". "Deu" (amb E oberta) pot ser una forma verbal del verb deure, el número o una font.

Un "jóc" és el lloc on dorm l'aviram. Un "joc" tots sabem el que és: el substantiu que deriva del verb "jugar".

El mot "què" també és un accent diacrític, encara que potser ja el tenim tan assimilat que no ens ho havíem parat a pensar! Amb accent és el pronom interrogatiu o relatiu (precedit de preposició). Sense accent és o bé la conjunció o bé el relatiu àton.

Un "rés", per altra banda, és una pregària. En canvi, "res" sense accent vol dir "cap cosa".

2 comentaris:

Marta-CuinaDiari ha dit...

Justament l'altre dia veig tenir una discussió amb el meu marit per si a la frase "Que bo!" el "que" portava accent o no...els IEC dèia que no però jo estava capficada que sí en portava...marta

Abel ha dit...

Hola, Marta!
Una discussió molt interessant, la vostra. I tenia raó el teu marit. El DIEC2 en aquest sentit és una bona eina orientativa. Fixa't, a tall d'explicació ràpida, que aquest "que" (si és que ho fem bé) el pronunciem amb una neutra (com el "que" quan fa la funció de conjunció), no pas amb una "e" oberta tònica. Això, esclar, en català oriental; en occidental seria una "e" tancada en qualsevol dels casos.
Salut,
Abel