Cercar en aquest blog

dijous, 25 d’octubre de 2012

Altres diacrítics en formes verbals

Encara queden alguns accents diacrítics abans no els haguem repassats tots. A banda dels que tenim en verbs com anar, venir, tenir, ser o donar, per exemple, també n'hi ha un amb el verb "fer".

Aquest és el cas de "féu", forma del pretèrit perfet (és equivalent a "va fer"), que contrasta amb "feu": "relatiu al domini senyorial sobre terres i béns".

A més, també tenim la forma "fóra", del verb "ser", que és equivalent a "seria" (el condicional). La forma accentuada contrasta amb l'adverbi "fora" (pronunciat amb O oberta).


Altres casos són els de "séc" i "sèu", perquè encara que no ho puguin semblar també són diacrítics; es diferencien de les formes verbals "sec" i "seu". Anem a pams.

Un "séc" és un plec d'un vestit. En canvi, "sec" pot ser i bé l'adjectiu contrari de "moll" o bé la primera persona del present d'indicatiu del verb "seure".

El "sèu" és el greix. "Seu" pot ser el pronom possessiu (amb E tancada) o la forma verbal també del verb seure (amb E oberta).

diumenge, 14 d’octubre de 2012

L'ús de l'article en català davant dels topònims

Després de més de dos mesos d'inactivitat (diguéssim que he allargat l'excusa de les vacances d'estiu, tot i que no n'he fet gaires, per això) torno a ser aquí. Ja em disculpareu, he estat enfeinat i fins ara he anat endarrerint la publicació al blog, fins que avui ja he dit: PROU! He d'escriure alguna cosa!! D'avui no passa!!
Per tant, espero continuar publicant amb una certa freqüència, en la mesura que em sigui possible.

Avui parlo d'aquesta qüestió perquè aquest estiu, corregint una publicació que una editorial em va confiar, vaig tenir una petita "discussió" (no penseu en connotacions negatives) sobre l'ús de l'article en els topònims. En aquell cas, el país "conflictiu" era el Canadà.

Informació extreta del portal Ésadir:

- Tot i que la majoria de noms de poblacions van sense article (Girona, Tarragona, Castelló, Lleida, Cadaqués, Reus, París, Londres, Viena, Nàpols, Moscou, Nova York, etc.), l'article té un ús considerable en la toponímia (el Pont de Suert, l'Hospitalet de Llobregat, el Masnou, l'Alguer, el Caire, la Corunya, etc.).

- Direm tots els noms de comarca amb l'article al davant, excepte Osona. Exemples: la Selva, el Maresme, etc.

- La majoria de noms de muntanyes i rius porten article: el Puigmal, el Montseny, el Francolí, la Tordera, etc.

- Els rius catalans porten tots l'article masculí, tret dels casos següents: la Bassa, la Canta-rana, la Castellana, la Llavanera, la Muga, la Mugueta, la Noguera (de Cardós, de Tor, de Vallferrera, Pallaresa, Ribagorçana), la Ribereta, la Riberola, la Sosa (de Peralta, de Sanui), la Tet, la Tordera, la Valira (d'Encamp, d'Ordino, del Nord, de Castanesa, de Cornudella), la Garona (era Garona, en aranès).

- Cal tenir en compte que, en alguns casos, el nom de rius i de comarques inclòs en topònims va precedit d'article, però en d'altres no (caldrà consultar sempre els reculls enciclopèdics): Cornellà del Terri, el Prat de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Sant Llorenç de la Muga, Bellver de Cerdanya, Granyena de les Garrigues, les Borges del Camp, Sant Fruitós de Bages, etc.

- Tal com descriu la Gramàtica del català contemporani (5.2.2.2), "la majoria de noms de països, d'estats i de regions geogràfiques s'usen sense article fora de context, si bé molts l'admeten en un context: Canadà, Uruguai, Xina, Argentina, però els habitants del Canadà, les exportacions de l'Uruguai, un viatge a la Xina, el govern de l'Argentina, etc. D'altra banda, l'ús de l'article varia segons el país. Hi ha noms de països que semblen exigir-lo sempre -l'Equador, el Perú, el Senegal, el Japó-, mentre que d'altres el rebutgen -Catalunya, França, Anglaterra, Egipte, Bòsnia-, i amb d'altres es tracta d'una tendència en un sentit o un altre o simplement hi ha fluctuació -Àfrica o l'Àfrica-".

- En enumeracions, llistes, gràfics i contextos aïllats similars, que demanen l'estalvi de caràcters, s'omet l'article quan el nom d'una comarca (o país) segueix (sovint entre parèntesis) el nom d'un municipi o altre topònim:
Bagdad (Iraq)
Lima (Perú)
el Masnou (Maresme)

Pd. Ja sé que fa uns quants dies que va succeir, però vull recordar públicament la gran tasca en defensa del país i de la llengua que va dur a terme en MArtí Gasull, un dels principals activistes i fundador de la Plataforma per la Llengua. Des d'aquí, el meu més sincer condol a la família. Era una gran persona amb un cor humil, senzill i ple d'alegria, vitalitat i esperança. Sempre et recordarem, Martí!