Cercar en aquest blog

divendres, 16 de novembre de 2012

Últims diacrítics

Amb els d'avui ja haurem repassat, al llarg de tots aquests mesos, tots els diacrítics que existeixen en català. Els que ens queden són "Déu", "jóc", "què" i "rés".

"Déu", en majúscula, és la paraula que fa referència a la divinitat. També porten accent, en aquest cas, les paraules "adéu" i "semidéu". "Deu" (amb E oberta) pot ser una forma verbal del verb deure, el número o una font.

Un "jóc" és el lloc on dorm l'aviram. Un "joc" tots sabem el que és: el substantiu que deriva del verb "jugar".

El mot "què" també és un accent diacrític, encara que potser ja el tenim tan assimilat que no ens ho havíem parat a pensar! Amb accent és el pronom interrogatiu o relatiu (precedit de preposició). Sense accent és o bé la conjunció o bé el relatiu àton.

Un "rés", per altra banda, és una pregària. En canvi, "res" sense accent vol dir "cap cosa".

dilluns, 5 de novembre de 2012

Penúltims diacrítics


Ja estem a punt d'acabar el repàs dels accents diacrítics. Avui toca parlar de "móra" i "vós".

Una "móra" és un fruit. Una "mora" (amb O oberta) és una persona natural del Magrib.

"Vós", amb accent, és el tractament alternatiu (i més cordial, val a dir-ho) al vostè. "Vos" és una de les possibles formes del pronom plural de segona persona. Per exemple: "dir-vos-ho" (equivalent a: "a vosaltres").