Cercar en aquest blog

dilluns, 23 de desembre de 2013

Bones festes!

Jo som al Nadal, i s’acaba un any més. S’acaba un 2013 que ha sigut, per moltes raons, un any per no oblidar. Primer, perquè el català segueix avançant entre la població dels territoris de parla catalana quant a coneixement i ús (o almenys això és el més previsible tenint en compte les dades de les enquestes de l’últim lustre). En segon lloc, perquè el nostre petit país, Catalunya, s’ha llençat definitivament cap a la demanda de la llibertat política i la plena sobirania dintre dels pobles europeus, una situació gens fàcil, però que ens permetria de fer el nostre propi camí sense haver de suportar dia rere dia el menyspreu de l’Estat espanyol en matèria cultural, lingüística i econòmica, entre d’altres. Només pel fet que el nostre poble ha parlat i s’ha manifestat clarament en contra d’aquesta situació de desigualtat aquest any que deixem enrere ja ha de quedar imprès en la nostra memòria personal i col·lectiva. També és digne d’esmentar la Via Catalana que el passat 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, va unir el nostre país de sud a nord, uns 400 km ininterromputs de gent agafada de les mans que per un instant van demostrar que un poble unit pels mateixos ideals és imparable. Com deia el magnífic poeta Vicent Andrés Estelles: “No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu!”.


I com se sol dir per aquestes dates, “Per Nadal cada ovella al seu corral”. Que passeu tots unes molt bones festes i un bon Nadal. Ens veiem al gener amb les piles carregades i amb la il·lusió renovada. Esperem que el 2014 quedi gravat als nostres cors per sempre més com l’any en què la lluita pacífica i la perseverança del poble català van fer que el seu país fos lliure i sobirà!

divendres, 13 de desembre de 2013

Algunes esses mal pronunciades

És molt freqüent sentir paraules que contenen les grafies ss, c, ç (en aquest cas en menor mesura), z i s amb una pronúncia incorrecta d’aquest so.

Tradicionalment, les grafies ss, ç i c corresponen al so de la essa sorda, mentre que la z i la s són el famós so de la essa sonora. Em refereixo a contextos intervocàlics o postconsonàntics, que són els casos que presenten més errors de pronúncia, i no pas en posició inicial o final.

Paraules com agressió, assossec, Brussel·les, cessar, cessió, colossal, compassió, confessar, croissant, desglossar, disseny, dissoldre, missió, pressió, etc., presenten, ben sovint, un problema de pronúncia, ja que molts parlants tendeixen a articular el so contrari del que realment representen aquestes consonants. Evidentment, també cal incloure-hi tots els derivats (admissió, agressiu, confessió, dissolució, expressió, impressió, etc.).

Cal tenir en compte que la ss sempre representa el so de la essa sorda (fricativa alveolar sorda, parlant pròpiament en termes de fonètica). Desconec si algú ha dit mai quina és la causa d’aquest fenomen, per tant no em vull aventurar a fer hipòtesis que potser no són encertades, perquè tampoc no n’estic segur.

Altres casos també problemàtics són els que pateixen paraules com transició o classicista, en què o bé tots dos sons o algun dels dos tampoc no es pronuncien com caldria esperar. En el cas de transició, la s és sonora i la c és sorda (seria [tɾǝnzisiˈo]); pel que fa a classicista, totes dues grafies corresponen al so de la essa sorda: [klǝsiˈsistǝ]. Si no esteu familiaritzats amb les transcripcions fonètiques dieu-m'ho i intentaria explicar-ho una mica per sobre en properes entrades.

Aquesta qüestió pot ser molt àmplia, de manera que si algú té algun dubte o vol fer qualsevol aportació a les meves paraules, com sempre, serà benvingut! Jo només volia fer un comentari general sobre el tema, ja que és un error força freqüent que en certs contextos de formalitat potser caldria mirar d’evitar al màxim possible. Dit això, salut i llengua!

divendres, 29 de novembre de 2013

El verb "exprimir"

El verb exprimir, molt emprat en un bon grapat de casos, no és correcte en català. La forma que cal utilitzar és esprémer.

Aprofitant que parlem d'aquesta forma, també vull recordar altres paraules que molts usuaris de la llengua tendeixen a escriure (i, per extensió, a pronunciar) amb x però que, en canvi, s'escriuen amb s. És el cas d'estrany, estranger, estendre, etc. 

Un cop més insisteixo amb una cosa que dic ben sovint: consulteu el diccionari davant de qualsevol dubte. Si no esteu segurs que una paraula s'escriu amb una determinada grafia i amb algun accent mireu-ho al DIEC2 i sortiu de dubtes! Com se sol dir, més val prevenir que curar!

divendres, 18 d’octubre de 2013

Un altre castellanisme: "abarcar"

Després d'unes quantes setmanes (mesos, potser?) sense aparèixer gaire pel blog (a excepció de la setmana de l'Onze de Setembre, en què l'ocasió era especial) torno a publicar.

Avui només faré un breu apunt sobre una paraula que sento molt (i també la veig escrita ben sovint, no únicament s'usa en la llengua oral) i que no és considerada correcta: abarcar. De fet, si pronunciem aquest mot adaptat a les lleis fonètiques catalanes res no fa pensar que sigui incorrecta, però sí, és un (dels tants que tenim) castellanisme.

Per resoldre de manera satisfactòria aquest problema tenim els verbs catalans següents: abastar, abraçar, agafar, comprendre, estrènyer, incloure, per exemple. Evidentment en cada context pot ser més escaient un verb o altre, per això sempre és recomanable l'ús del diccionari si no es veu clar quin seria millor.


Per acabar, vull retre un petit i modest homenatge recordant aquelles persones que amb el pas inexorable del temps ens van deixant: Martí de Riquer, un dels millors estudiosos de la literatura del segle XX, i Max Cahner, un gran historiador de la literatura catalana. A més, el dia 27 d'octubre farà 3 anys que ens va deixar Joan Solà, i el passat 23 de setembre en va fer un que va morir Martí Gasull. Des d'aquí vull recordar la gran tasca que tots ells van fer a favor de la nostra llengua i cultura, bé sigui estudiant-la, reivindicant-la o promovent-la. Descansin en pau allà on siguin.

dilluns, 16 de setembre de 2013

'Joan Solà, in memoriam'

D'aquí ben poc (un mes i escaig, concretament) farà tres anys que va morir Joan Solà. Com a homenatge a la seva persona la Universitat de Girona va publicar fa uns mesos un llibre dedicat al mestre Solà (titulat Joan Solà, in memoriam). En vaig fer una ressenya que ha publicat la revista Llengua Nacional en el número 84, corresponent al III trimestre del 2013. Aquí us deixo la pàgina escanejada, per si algú està interessat a llegir-la.



dimecres, 11 de setembre de 2013

Blog enllaçat per la independència

Avui, 11 de setembre, és un dia molt especial! No tan sols perquè celebrem la nostra Diada Nacional, sinó també perquè aquest any 2013 (igual que el 2012) els catalans sortim al carrer per reclamar la nostra plena i absoluta llibertat. Reclamem la llibertat que fa 299 anys les tropes borbòniques de Felip V ens van prendre mitjançant la força de les armes. Nosaltres, els catalans que vivim el present, no volem pas sentir a parlar d'armes i de guerres: simplement volem consultar el nostre poble què és el que volem per al nostre futur en tant que nació. Ras i curt: volem democràcia. I desitjo que el govern espanyol (tot i que estic segur que faran tanta guerra bruta com puguin) sigui capaç algun dia de reconèixer que fer aquesta consulta és la màxima expressió de democràcia i justícia, i que tingui prou seny perquè la qüestió -el conflicte- es pugui resoldre de la manera més pacífica possible.

Aquest blog ha estat enllaçat a http://pereularia.blogspot.com.es/, el blog d'en Gerard Péreulària, i enllaça amb el de la Marina Solà: http://planadevicosona.blogspot.com.es/

Visca Catalunya lliure!

dissabte, 20 d’abril de 2013

"Estada", "estança" i "estància"

Les paraules "estada", "estança" i "estància" solen confondre's tot sovint. Vegem-ne el significat una a una i analitzem-ne els usos.

Una "estada" és l'acció d'estar-se en un lloc, de romandre-hi durant un temps. Per exemple: "Fer una estada de deu dies durant les vacances d'agost".

Una "estança" és una habitació on s'està algú. Per tant, el que en castellà es diu "estancia" és en català "estada", però també "estança", perquè la llengua espanyola inclou aquests dos significats sota la mateixa forma. Cal tenir cura amb aquests matisos lèxics que poden canviar completament el significat.

A banda, la paraula "estància" en català no té cap d'aquests significats, per bé que sí que existeix (segons el DIEC2: 'Explotació agrària menorquina més petita que un lloc').

dilluns, 1 d’abril de 2013


Avui us torno a penjar un article molt interessant de la Núria Puyuelo, publicat en el suplement de cultura del diari 'EL PUNT AVUI' el passat divendres 22 de febrer del 2013


El perquè dels perquès
Núria Puyuelo

En català tenim tres perquès diferents: perquèper què i per a què. Què els diferencia? La forma perquè s’utilitza per expressar la causa d’una acció: “Ho hem fet perquè n’estàvem convençuts.” En aquest cas, perquè equival a ja que i la frase introduïda porta el verb en indicatiu. També es fa servir per indicar una finalitat: “Li regalarem una agenda perquè no es despisti.” Llavors, perquè equival a a fi queamb la finalitat que, i l’oració que en resulta du el verb en subjuntiu. També s’escriu junt quan fa la funció de substantiu i, per tant, l’introduïm amb l’article. Un exemple seria la novel·la de Quim Monzó El perquè de tot plegat o la frase “No et sabria dir el perquè”. Com qualsevol altre nom, també es pot fer servir en plural: “Vull saber els perquès de la decisió.”


Per què separat s’usa en frases interrogatives, tant si són directes (“Per què ho dius?”) o indirectes (“No sap per què ho diu”). En aquests exemples, per què equival a per quina raó. També s’escriu separat quan fa de pronom relatiu, és a dir, quan el podem substituir per pel qualper la qualpels quals o per les quals. Seria el cas de la frase “no vol explicar els motius per què (o ‘pels quals’) l’han acomiadat”.

Finalment, la forma per a què és sinònima de per a quina finalitat o per a quina cosa. Es tracta de la suma de la preposició per a més l’interrogatiu què. Un exemple seria la pregunta “per a què vols el cotxe aquest cap de setmana?” o la frase “no sabem per a què volen fer servir aquelles cadires”.

I per acabar cal recordar que les expressions com perquè i com per són incorrectes en català i s’han de construir sense l’adverbi com. Per tant, haurem de dir: “És massa important perquè (i no ‘com perquè’) se’l menystingui” i “Estic massa cansat per (i no ‘com per’) venir a jugar amb vosaltres”.




Sabíeu que…

La locució “degut a” és incorrecta en català quan significa “a causa de”. Cal substituir-la per altres fórmules com ara “perquè”, “per culpa de”, “a causa de” i “gràcies a”. Per exemple, la frase “Va arribar tard *degut al mal temps” la podríem corregir per “Va arribar tard per culpa del mal temps”. La paraula degut, però, sí que és correcta com a participi del verb deure.

dissabte, 16 de març de 2013

Algú s'ha inventat una paraula nova...

Moltes vegades els errors de picatge (de mecanografia, en termes més "científics") ens juguen males passades. És el cas de l'etiqueta d'una salsa de romesco que vaig descobrir diumenge passat mentre menjava calçots. 

Ah, i també té bastant de "delicte" la i grega en lloc de llatina...




dilluns, 4 de març de 2013

Avui robarem botons...

L'altre dia en un lavabo em vaig trobar aquest cartell, i em va fer molta gràcia. Li vaig fer una foto, perquè no podia deixar escapar l'oportunitat de tenir-la guardada per sempre més. A veure què us sembla...



dimecres, 13 de febrer de 2013

Article de Núria Puyuelo

Després d'una petita parada -necessària, ja em perdonareu- torno al blog. Us copio un article de la Núria Puyuelo publicat en el suplement de cultura d''El Punt Avui' el passat 25 de gener. Tracta els mots "taquilla" i "guixeta", dels quals ja us en vaig parlar. Després, al final, us copio l'enllaç a una entrevista molt interessant que va publicar 'El Mundo' a Juan Carlos Moreno, Catedràtic de Lingüística a la Universitat Autònoma de Madrid.


Sobre la ‘guixeta’ i la ‘taquilla’

Núria Puyuelo

Com en dieu del lloc on venen les entrades en un cine, un teatre o un camp de futbol? Que és la guixetao la taquilla? Si fem aquesta pregunta a peu de carrer segur que molts parlants respondrien convençuts que es diu guixeta i que taquilla és un barbarisme. Fins i tot corregirien un altre catalanoparlant que fes servir la paraula taquilla. Doncs és justament a l’inrevés. El mot correcte és taquilla i guixeta és un gal·licisme (guichet), un mot que no trobarem en cap diccionari de català. Des del punt de vista lingüístic, guixeta és una ultracorrecció (també s’anomena hipercorrecció o hiperpurisme), una interpretació que fa el parlant d’una forma correcta de la llengua com si fos incorrecta i que la substitueix per una forma analògica o més productiva que es pensa que és la correcta. Un altre exemple clar d’ultracorrecció és el mot xarrup (“glop d’un líquid que hom xarrupa”), que molts parlants es pensen que és la manera correcta d’anomenar aquell gelat poc consistent fet a base de sucs de fruita. Doncs no, malgrat que algú es cregui que és un barbarisme, en català aquell gelat rep el nom de sorbet. Altres ultracorreccions habituals són solsament (que prové de l’encreuament de sols i solament),intermig (per intermedi) i unànim (en comptes d’unànime).

També hi ha un seguit d’ultracorreccions que es formen per analogia. Seria el cas d’aquelles paraules que tenen una terminació semblant a la d’una altra llengua. Davant la sospita, el parlant tira pel dret i en suprimeix la terminació. Un exemple d’això el tindríem en caimà (per caiman), orangutà (en comptes d’orangutan), Pakistà (per Pakistan), tobogà (en lloc de tobogan), camerí (i no camerino) i divà (perdivan).

Sabíeu que…
La paraula taquilla prové del castellà. En català, vol dir “lloc, en una estació de ferrocarril, en un teatre, en un cinema, en una instal·lació esportiva, etcètera, on hom despatxa els bitllets al públic” i “recaptació obtinguda en un espectacle de teatre, cinema, etcètera”. Ara bé, de l’armari petit on deixem els objectes personals al gimnàs o a l’escola, en diem armariet i no taquilla.


L'enllaç: http://www.elmundo.es/elmundo/2008/03/16/barcelona/1205664331.html

dissabte, 5 de gener de 2013

Bon any!

FELIÇ 2013!!! Us desitjo a tots un any ple de joia, amor, alegria i felicitat (malgrat les dificultats que desgraciadament ens assoten dia rere dia)!

Ben aviat tornaré a publicar al blog, que ara fa unes setmanes que no m'hi he posat. Gràcies a tots ;-)