Cercar en aquest blog

divendres, 18 d’octubre de 2013

Un altre castellanisme: "abarcar"

Després d'unes quantes setmanes (mesos, potser?) sense aparèixer gaire pel blog (a excepció de la setmana de l'Onze de Setembre, en què l'ocasió era especial) torno a publicar.

Avui només faré un breu apunt sobre una paraula que sento molt (i també la veig escrita ben sovint, no únicament s'usa en la llengua oral) i que no és considerada correcta: abarcar. De fet, si pronunciem aquest mot adaptat a les lleis fonètiques catalanes res no fa pensar que sigui incorrecta, però sí, és un (dels tants que tenim) castellanisme.

Per resoldre de manera satisfactòria aquest problema tenim els verbs catalans següents: abastar, abraçar, agafar, comprendre, estrènyer, incloure, per exemple. Evidentment en cada context pot ser més escaient un verb o altre, per això sempre és recomanable l'ús del diccionari si no es veu clar quin seria millor.


Per acabar, vull retre un petit i modest homenatge recordant aquelles persones que amb el pas inexorable del temps ens van deixant: Martí de Riquer, un dels millors estudiosos de la literatura del segle XX, i Max Cahner, un gran historiador de la literatura catalana. A més, el dia 27 d'octubre farà 3 anys que ens va deixar Joan Solà, i el passat 23 de setembre en va fer un que va morir Martí Gasull. Des d'aquí vull recordar la gran tasca que tots ells van fer a favor de la nostra llengua i cultura, bé sigui estudiant-la, reivindicant-la o promovent-la. Descansin en pau allà on siguin.