Cercar en aquest blog

dilluns, 23 de desembre de 2013

Bones festes!

Jo som al Nadal, i s’acaba un any més. S’acaba un 2013 que ha sigut, per moltes raons, un any per no oblidar. Primer, perquè el català segueix avançant entre la població dels territoris de parla catalana quant a coneixement i ús (o almenys això és el més previsible tenint en compte les dades de les enquestes de l’últim lustre). En segon lloc, perquè el nostre petit país, Catalunya, s’ha llençat definitivament cap a la demanda de la llibertat política i la plena sobirania dintre dels pobles europeus, una situació gens fàcil, però que ens permetria de fer el nostre propi camí sense haver de suportar dia rere dia el menyspreu de l’Estat espanyol en matèria cultural, lingüística i econòmica, entre d’altres. Només pel fet que el nostre poble ha parlat i s’ha manifestat clarament en contra d’aquesta situació de desigualtat aquest any que deixem enrere ja ha de quedar imprès en la nostra memòria personal i col·lectiva. També és digne d’esmentar la Via Catalana que el passat 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, va unir el nostre país de sud a nord, uns 400 km ininterromputs de gent agafada de les mans que per un instant van demostrar que un poble unit pels mateixos ideals és imparable. Com deia el magnífic poeta Vicent Andrés Estelles: “No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu!”.


I com se sol dir per aquestes dates, “Per Nadal cada ovella al seu corral”. Que passeu tots unes molt bones festes i un bon Nadal. Ens veiem al gener amb les piles carregades i amb la il·lusió renovada. Esperem que el 2014 quedi gravat als nostres cors per sempre més com l’any en què la lluita pacífica i la perseverança del poble català van fer que el seu país fos lliure i sobirà!

divendres, 13 de desembre de 2013

Algunes esses mal pronunciades

És molt freqüent sentir paraules que contenen les grafies ss, c, ç (en aquest cas en menor mesura), z i s amb una pronúncia incorrecta d’aquest so.

Tradicionalment, les grafies ss, ç i c corresponen al so de la essa sorda, mentre que la z i la s són el famós so de la essa sonora. Em refereixo a contextos intervocàlics o postconsonàntics, que són els casos que presenten més errors de pronúncia, i no pas en posició inicial o final.

Paraules com agressió, assossec, Brussel·les, cessar, cessió, colossal, compassió, confessar, croissant, desglossar, disseny, dissoldre, missió, pressió, etc., presenten, ben sovint, un problema de pronúncia, ja que molts parlants tendeixen a articular el so contrari del que realment representen aquestes consonants. Evidentment, també cal incloure-hi tots els derivats (admissió, agressiu, confessió, dissolució, expressió, impressió, etc.).

Cal tenir en compte que la ss sempre representa el so de la essa sorda (fricativa alveolar sorda, parlant pròpiament en termes de fonètica). Desconec si algú ha dit mai quina és la causa d’aquest fenomen, per tant no em vull aventurar a fer hipòtesis que potser no són encertades, perquè tampoc no n’estic segur.

Altres casos també problemàtics són els que pateixen paraules com transició o classicista, en què o bé tots dos sons o algun dels dos tampoc no es pronuncien com caldria esperar. En el cas de transició, la s és sonora i la c és sorda (seria [tɾǝnzisiˈo]); pel que fa a classicista, totes dues grafies corresponen al so de la essa sorda: [klǝsiˈsistǝ]. Si no esteu familiaritzats amb les transcripcions fonètiques dieu-m'ho i intentaria explicar-ho una mica per sobre en properes entrades.

Aquesta qüestió pot ser molt àmplia, de manera que si algú té algun dubte o vol fer qualsevol aportació a les meves paraules, com sempre, serà benvingut! Jo només volia fer un comentari general sobre el tema, ja que és un error força freqüent que en certs contextos de formalitat potser caldria mirar d’evitar al màxim possible. Dit això, salut i llengua!