Cercar en aquest blog

divendres, 4 d’abril de 2014

Sobre la forma 'sisplau'

Segurament heu vist escrita moltes vegades la forma sisplau, però també deveu haver comprovat que en moltes ocasions altra gent (o altres mitjans, si és el cas) escriuen si us plau. Oi que sí? Potser també us heu preguntat per què es produeix aquesta diferència i aquest contrast a l'hora d'escriure-ho. Tot seguit faré algunes reflexions sobre aquesta qüestió.

Des de sempre, la forma que ha predominat en llengua escrita és si us plau, la que històricament ha estat la forma normativa (la "correcta", per entendre'ns i dit així una mica ràpid). Fabra ja ho escrivia així i és d'aquesta manera com ha anat evolucionant amb el pas del temps. De fet, fonèticament parlant, abans també tendia a pronunciar-se [si us 'plaw] o [siws 'plaw], pronunciant com un diftong, en aquest últim cas, el contacte vocàlic entre el si i l'us.

Actualment, però, la forma sisplau s'està imposant, està guanyant terreny en detriment de la tradicional si us plau. Aquesta nova tendència s'observa, sobretot, en publicacions periòdiques i en novel·les (penso en les que publica La butxaca, per exemple). Jo, personalment, sóc partidari d'evolucionar (en el bon sentit de la paraula, ja que totes les llengües evolucionen, i és bo que intentem adaptar-nos-hi al màxim) i de fer servir la forma sisplau. Per què? Per diverses raons que esmento tot seguit (l'ordre no indica importància o jerarquia de cap tipus).

1. Raons fonètiques. A causa de la relaxació a l'hora de fer la pronúncia del si us plau la u ha acabat desapareixent i s'ha consolidat com si fossin dues paraules en lloc de tres (en fonètica, parlo).

2. Raons pragmàtiques. Abans la forma vós era ben viva i utilitzada arreu, motiu pel qual era totalment justificable l'ús de la forma us, la que fa referència al pronom vós. Actualment ha desaparegut (de fet, ja pràcticament no s'usa ni el vostè), de manera que aquest us queda una mica desfasat i és incoherent si tractem una persona de tu.

3. Raons morfològiques (molt lligades a les anteriors). No té sentit usar la forma us si tampoc no utilitzaríem et quan tractem algú de tu. És a dir, si no diríem mai si et plau (o almenys jo crec que ben poca gent ho diria de manera espontània), no és lògic ni coherent, penso, dir si us plau. És cert que aquest us ha perdut gairebé totalment el seu significat real i ja no el percebem com un pronom referent al vós, però morfològicament parlant crec que no ho podem passar per alt.

Bé, aquí deixo les meves reflexions sobre el tema, i raono per què em decanto per la forma moderna sisplau. És la meva opinió, de manera que , com és natural, pot haver-hi algú que en discrepi. Si és així, animeu-vos a respondre i en podrem seguir parlant i debatent.

Com moltes altres vegades, us recomano els articles en què Joan Solà parlava d'això i que va publicar ara ja fa molts anys. Els trobareu entre les pàgines 17 i 21 del recull Plantem cara, publicat per La Magrana el 2009, poc abans de morir.

Salut i llengua!

2 comentaris:

Violant d'Atarca ha dit...

Entenc perfectament les teves raons per adoptar definitivament el"sisplau", però a mi em costa tant... no sé perquè, però és d'aquelles paraules o expressions que sento dins meu tal com sempre les he escoltades i, en aquest cas, ho he fet amb el "us". Jo l'escric "siusplau", ja sé que no és normatiu, però... el que no m'agrada i hi ha gent que ho fa servir és el "si et plau", tot i que és més coherent per raons òbvies, però ho trobo artificial. Penso que, de vegades, hi ha paraules o expressions que, independentment de l'evolució del llenguatge, es poden conservar pel que expressen a nivell "sentit", deixant apart raons ortogràfiques, evolutives, etc. Són com frases fetes. Però repeteixo, entenc perfectament que, finalment, s'hagi implantat el "sisplau"... Ai! que em costa sense el "us", veus? no hi puc fer re!

Abel ha dit...

Entenc que si el teu costum sempre ha estat amb el "us" et costi de fer el canvi. Però no cal que ho canviïs si no et surt o se't fa estrany. De fet, la normativa encara no recull la forma "sisplau"; el que jo argumentava era simplement per intentar que aquesta forma sigui, també, correcta (i que convisqui amb la tradicional, per què no?). Per tant, no condemnava la forma "si us plau", sinó que simplement volia fer veure que modernament hi ha motius per acceptar també el "sisplau". Bé, espero haver-me explicat més o menys bé... Sigui com sigui, endavant amb l'ús del "si us plau", per descomptat!