Cercar en aquest blog

divendres, 25 de juliol de 2014

Veus els errors?

Avui tornem amb unes quantes oracions que tenen algun problema (ortogràfic, sintàctic, morfològic, lèxic, etc.) que cal corregir. Us animeu a intentar-ho?

1. És precís que anem per no arribar tard.
2. La seva mare no li deixava marxar.
3. El dia que puguis em demostres el què saps.
4. Si vols, diguem-ho i en parlem.
5. El seu xicot li va dir que tenia que anar-se.
6. El termostat de l'aire condicionat està molt baix.
7. Els hi diré que es preparin i que ho deixen tot apunt.
8. Quan vulguis marxar cap a casa nomes m'ho has de dir.
9. Sí, és cert que ho haviem intentat evitar.
10. Cal que estudiem, sinó no treurem bona nota.

Afegeixo un matís: sé que hi ha algunes paraules "conflictives", però m'he cenyit estrictament al que diu actualment la normativa del català. Sóc conscient, doncs, que la "naturalitat" de com sonen o s'escriuen algunes paraules sovint no és l'adequada. Sabeu per quina paraula o oració ho dic?

Bones vacances a tothom! Seguim al setembre amb les energies renovades i les piles a ple rendiment!

4 comentaris:

Tomàs Mallafré ha dit...

Suposo que va per "termostat", però la norma és la norma :-)

Abel ha dit...

Sí, Tomàs, em referia a "termòstat", amb accent segons la normativa. Entenc que la norma és la norma, i per això jo la segueixo quan toca (el tema de ser corrector / assessor lingüístic no és tan fàcil com sembla). Però no sempre toca, perquè en molts casos està desfasada, penso, respecte al català actual. No tinc cap dubte que cal una petita reforma d'alguns aspectes, i espero que arribi ben aviat (amb la nova gramàtica normativa que s'està acabant de redactar, potser?).

Anònim ha dit...

"marxar" és un castellanisme inadmissible en el sentit de 'partir' o 'anar-se'n" segons Joan Coromines

Abel ha dit...

L'error previst de detectar en la segona oració és el pronom "li", que ha de ser "el". Sobre la referència al verb "marxar", desconeixia aquesta observació. En tot cas, vull fer un apunt: si només és Coromines qui ho comenta (no vull que sembli que menyspreo la seva gran tasca, sinó al contrari, que consti) potser cal ser prudents i no titllar-ho d'incorrecte sense contrastar-ho. Em refereixo que en els temes de llengua si no hi ha consens s'ha de vigilar, perquè la situació peculiar del català (en constant contacte amb el castellà des de fa molt de temps) fa que no siguem capaços, penso, de destriar el que són, suposadament, castellanismes del que no.
Però, de totes maneres, moltes gràcies per l'observació, perquè no ho sabia. Tots aprenem coses contínuament, com veus. Molt agraït :-)