Cercar en aquest blog

divendres, 4 d’abril de 2014

Sobre la forma 'sisplau'

Segurament heu vist escrita moltes vegades la forma sisplau, però també deveu haver comprovat que en moltes ocasions altra gent (o altres mitjans, si és el cas) escriuen si us plau. Oi que sí? Potser també us heu preguntat per què es produeix aquesta diferència i aquest contrast a l'hora d'escriure-ho. Tot seguit faré algunes reflexions sobre aquesta qüestió.

Des de sempre, la forma que ha predominat en llengua escrita és si us plau, la que històricament ha estat la forma normativa (la "correcta", per entendre'ns i dit així una mica ràpid). Fabra ja ho escrivia així i és d'aquesta manera com ha anat evolucionant amb el pas del temps. De fet, fonèticament parlant, abans també tendia a pronunciar-se [si us 'plaw] o [siws 'plaw], pronunciant com un diftong, en aquest últim cas, el contacte vocàlic entre el si i l'us.

Actualment, però, la forma sisplau s'està imposant, està guanyant terreny en detriment de la tradicional si us plau. Aquesta nova tendència s'observa, sobretot, en publicacions periòdiques i en novel·les (penso en les que publica La butxaca, per exemple). Jo, personalment, sóc partidari d'evolucionar (en el bon sentit de la paraula, ja que totes les llengües evolucionen, i és bo que intentem adaptar-nos-hi al màxim) i de fer servir la forma sisplau. Per què? Per diverses raons que esmento tot seguit (l'ordre no indica importància o jerarquia de cap tipus).

1. Raons fonètiques. A causa de la relaxació a l'hora de fer la pronúncia del si us plau la u ha acabat desapareixent i s'ha consolidat com si fossin dues paraules en lloc de tres (en fonètica, parlo).

2. Raons pragmàtiques. Abans la forma vós era ben viva i utilitzada arreu, motiu pel qual era totalment justificable l'ús de la forma us, la que fa referència al pronom vós. Actualment ha desaparegut (de fet, ja pràcticament no s'usa ni el vostè), de manera que aquest us queda una mica desfasat i és incoherent si tractem una persona de tu.

3. Raons morfològiques (molt lligades a les anteriors). No té sentit usar la forma us si tampoc no utilitzaríem et quan tractem algú de tu. És a dir, si no diríem mai si et plau (o almenys jo crec que ben poca gent ho diria de manera espontània), no és lògic ni coherent, penso, dir si us plau. És cert que aquest us ha perdut gairebé totalment el seu significat real i ja no el percebem com un pronom referent al vós, però morfològicament parlant crec que no ho podem passar per alt.

Bé, aquí deixo les meves reflexions sobre el tema, i raono per què em decanto per la forma moderna sisplau. És la meva opinió, de manera que , com és natural, pot haver-hi algú que en discrepi. Si és així, animeu-vos a respondre i en podrem seguir parlant i debatent.

Com moltes altres vegades, us recomano els articles en què Joan Solà parlava d'això i que va publicar ara ja fa molts anys. Els trobareu entre les pàgines 17 i 21 del recull Plantem cara, publicat per La Magrana el 2009, poc abans de morir.

Salut i llengua!