Cercar en aquest blog

dilluns, 30 de març de 2015

Altres casos de fonètica sintàctica



Avui, gràcies al comentari que va fer un lector del blog, parlem d’un altre cas que té a veure amb la fonètica sintàctica, és a dir, amb la pronúncia d’alguns contactes, tant vocàlics com consonàntics, entre dues paraules contigües. 

L’exemple concret que posava era els astres indicats / els sastres sindicats. Si ens hi fixem bé, podem veure clarament que en el primer cas només hi ha una sola s i que, en el segon, n’hi ha dues, fruit del contacte que dèiem. 

En el primer cas, doncs, la pronúncia seria la següent: el[z] astre[z] indicats (amb essa sonora). En l’exemple segon, tindríem una pronúncia sorda, amb un allargament de la s, ja que n’hi ha dues, i cal pronunciar-les totes dues en tots dos casos en què es produeix el contacte. Seria així: el[s] [s]astre[s] [s]indicats (totes quatre com a essa sorda).

Evidentment, hi ha molts altres casos com aquest, que són totalment comparables. El que cal tenir clar és que si hi ha una sola essa aquesta esdevé sonora en contacte amb una vocal o una altra consonant sonora. Si n’hi ha dues, cada una manté la seva naturalesa sorda, i cal pronunciar-les sordes a banda d’intentar fer que sonin totes dues, la qual cosa és més fàcil, certament, en una pronúncia relaxada que no pas ràpida o col·loquial.